La fàbrica dels meus somnis

En Joanet és lleva cada dia a les cinc del matí per anar a la petita fàbrica instal•lada a les afores del poble. És una fàbrica que la mires i penses: quina caseta més bonica! I és que és una masia remodelada, l’estructura és de pedra i la teulada és vermella a l’igual que tots els masos d’aquesta contrada. A dalt de tot hi ha una mena de cartellet fet de coure on s’indica l’edat de la construcció de la masia: 1850, ostres si en fa de temps! La porta principal és de fusta massissa i protegida per una reixa exterior feta de ferro negre, molt bonica i decorativa. Per tot això i més quan veus la petita fàbrica de confitures quedes bocabadat.
El primer cop que en Joanet m’hi va dur vaig sentir, només arribar, la fragància de fruites ensucrades, a més, l’olor de pinassa i de terra molla, ja que aquell dia acabava de ploure, em va fer sentir com si jo formés part de la natura que ens envoltava. Va ser una sensació que sempre recordaré.
Doncs cal dir que en Joanet està la mar de cofoi de treballar-hi, no és cap gerent ni cap encarregat d’alta distinció però li encanta la feina que fa. Ell es dedica a controlar l’etiquetatge dels potets de confitura. El disseny d’aquestes etiquetes el va fer la meva cosina Regina, l’artista de la família, i consisteix en determinar a cada tipus de confitura el color característic de la fruita o fruites que la componen, és a dir, si fem confitura de taronja l’etiqueta serà taronja, si és de préssec, color salmó, si és de fruites del bosc, el color serà un degradat de granat i vermell i així amb totes les varietats de confitures que produeix la nostra petita fàbrica. Totes es caracteritzen per l’utilització, òbviament, de fruites del nostres camps i a més l’aportació natural de les herbes aromàtiques com ara la menta, el té o el poniol que ajuden a fer més relaxants els àpats.
Doncs la feina d’en Joanet és posar les etiquetes a la varietat de maduixetes de bosc amb menta, una confitura realment exquisida que si la tastes amb les galetes de coco que fa la tieta Remei quedes meravellat!
Quan acaba la jornada laboral torna cap al poble amb la seva bicicleta i em passa a veure per la plaça ja que jo en aquesta hora estic fent-la petar amb les meves amigues. L’altre dia ens va dur un potet de confitura per a totes perquè feia els anys. És un noi tant maco en Joanet! Sempre pensa amb els altres! Jo li vaig fer un coc farcit amb la confitura que em va regalar perquè bufés les espelmes com Déu mana i va ser el noi més feliç de la terra!
Jo ho noto que m’estima molt, i jo també me l’estimo a ell, és com un germà, sempre hem estat junts pel poble, fins i tot quan va tenir una època de rebuig popular per part dels altres nens jo estava al seu costat, en Joanet és un tresor de noi, al principi totes les veïnes tafaneres parlaven d’ell d’esquenes a la família fins que un dia les vaig sentir i els hi vaig plantar cara; ara per ara ningú gosa recriminar-li res.
Últimament està més nerviós de l’habitual i no ho admet però està trist i pobret no ho sap dissimular, en Joanet no vol que marxi a estudiar fora del poble, ell em diu que vingui a treballar amb ell a la fàbrica però quan ho pensa dues vegades veu que no pot ser, que el treball que fa és per ell... llavors em diu que estudiï i que li ensenyi tot perquè ell no és tonto i vol aprendre el que a mi m’expliquen. Si és un sol! Realment em sento afortunada de tenir un amic com ell.
Començo a pensar en el meu futur lluny del poble i m’agafa por però he d’estudiar... encara que a mi el que m’agradaria és tornar a sentir aquella olor del primer dia a la fàbrica i quedar-me parada en el temps i no dependre de ningú i ser natura i viure en una caseta de nines plena de confitura de préssec, móra, maduixetes i albercoquets; que nevi sucre glaç, que la calamarsa sigui de sal gruixuda i el sol sigui una llimona madura! Que les flors no es marceixin mai i mantinguin colors vius i sorprenents cada dia! I ser feliç, en definitiva, què puc fer més? Només somniar en quelcom millor, en qualsevol fet irreal que em passa pel cap, en que algun dia les injustícies desapareixin i nois com en Joanet no siguin mirats amb mals ulls, perquè la vista fa molt en aquestes coses, que la gent a primer cop d’ull ja discrimina, critica i molesta.

Si no ho pots viure com tu vols o no t’ho permeten, per què no imaginar-t’ho? Qui t’ho prohibeix? La consciència? No pas...