La dentadura

El Francesc Marín ha perdut la dentadura postissa. Així que fins que no la trobem fes-li consomés i coses passadetes pel turmix.
On pot haver perdut la dentadura aquell bon home? Sense ella no és res. No és pas com la Pepita, què aquella és cruspeix un bistec amb les genives, de tan endurides com les té. Ella, res de dentadures.
I tot d'un plegat, el torno a veure, el latin lover de Bellpuig amb una boca plena de dents, més aviat blanquinoses. Així, que ja les ha trobades? I on eren, si es pot saber? És que no es pot saber. I continua jugant a la butifarra amb el Domingo i el Lluís.
L'home aquest m'està vacil.lant, i no és la primera vegada. Haig de descubrir que s'està empescant. La Lolita, ve-t'ho aquí!
La iaia més voraç de tota la residència està al darrere de tot això, és a dir del carcamal. Treballo aquí perquè no trobava feina enlloc. No tinc cap especial afinitat cap als avis, més aviat cap ni una. Però que hi ferem, se'm va acabar l'atur i a l'INEM em van proposar aquesta formidable feina. Ya verás que te va encantar, los ancianos son tan adorables, em deia una tal Paloma. Doncs ves-hi tu, a rentar culs de vells plens de merda, reina, i no aquí repentingada i sense parlar una puta paraula en català. Però en fi, vaig somriure-li, i li vaig contestar, i tant, la gent gran són la veu de la sabiesa, i aquestes coses tan tòpiques que es diuen.
Lolita, vostè té alguna cosa més que paraules amb en Francesc,oi? L'aburriment d'estar tancats tot el sant dia aquí dins. I l'aburriment et pot fer fer coses impensables.
Com anar al llit amb ell? Nena, això no t'importa, sincerament.
Ja sóc prou gran per fer el que em surti de la (en veu baixa) figa.
O sigui, que van fer alguna cosa semblant el que la gent normal diem sexe. I vaig anar-li a darrere, insistint-li. Lolita, ja sap que poden fer aquestes coses aquí, al centre. Els hi podem deixar les claus, de la Love Suit. Sap que vol dir?
La suite de l'amor. Sóc llicenciada en filologia anglesa a part de ser una vella. I si, m'interessa, per aquesta nit.
Si que va depressa. Sembla com desesperada, i a la seva edat. Jo que anava de broma, i ella em diu que vol l'haitació.
I la directora del centre els hi va oferir la cambra per tota la nit, Abans, però hi vaig col.locar en un lloc estratègic una càmera de vídeo, aquella que em vaig dur al viatge de noces, i en la que vam gravar la comunió de la Jessica. Ven amagada dins d'una font de mimbre amb fruites de broma i apuntant cap al niu de l'amor. Fins l'endemà.
I l'endemà, el senyor Francesc tornava estar sense dents.
Amb molta ànsia i delit, revovinava la cinta, i em vaig tancar al lavabo a mirar-la.
Cisco, treu-te les dents, que sinó em mossegues i em fas mal. M'agrada més quan em xurrupes els pits, amb la teva boca sense dents. Sembla una aspiradora. I ja no et dic quan em desflores, em quedo morta. I rieien i es magrejaven.
Estaven tots nus, a vegades a sobre i altres a sota el llit. Fent unes coses que mai havia vist fer, i menys que l'hagués fet jo.
I el pitjor de tot, l'escena de la pluja daurada, o així ho va anomenar ella. Jo només veia com el senyor Francesc se li pixava a la cara, i ella reia com una nena perversa.
Van acabar i es van adormir abraçats, sense tapar-se, aquells cossos arrugats i decadents un ben juntet a l'altre.
Crec que en una residència pública no es poden permertre aquestes vexacions, així que vaig anar decidida a ensenyar-li a la directora.

-El siguiente, por favor?
-Hola.
-Su nombre?
-Ascensión Rivera.
-A sí, usted vino por un trabajo en un asilo, no?
-Sí, però el vaig deixar.
-Lo dejó?
-Vaja, que m'han acomiadat
-Que la han....?
-Despedido.