Cercador
La culpable ( infidelitat )
Un relat de: Nurithy- Compartir:
Immòbil amb la vista fixa a una porta que no s'obre. El rellotge marca el temps que em consumeix. Els records configuren un mosaic d'escenes confuses. Inicis innocents porten a un futur d'incertesa.
Sé que tard o d'hora apareixeràs. Igual que el lladre retorna a l'escena del crim, per pura passió, a veure el resultat de la teva obra. I no seré jo qui et negui la perfecció de la teva jugada.
Ara deus somriure satisfet a la teva dona. Com un àngel. Un somriure encantador que evoca els pensaments més dolços. Galantment, l'acaronaràs per acontentar-la altre cop. L'ompliràs de falses promeses. Palparàs les seves carns d'infortuni. Gaudiràs d'aquells crits eixordadors que conformen la melodia de la teva fantasia. I a la nit fugiràs de la seva cambra. Com un vampir a la recerca de noves preses.
El més gran dimoni és el que sembla un àngel. T'encadena a ell amb les seves passions luxurioses. Envoltada de premonicions apoteòsiques.
Primer juga a seduir-te. Ell no s'acontentarà amb el teu cos. Necessita més dosis de subordinació. S'acostarà com un amic. Disposat a ajudar i a complaure. Abans ja l'havia precedit la seva fama d'home correcte, enginyós, simpàtic, atractiu... una filera aparentment sensi fi dels adjectius més aduladors.
I li obres el cor. I ell només va penetrant més i més endins. Et consola amb paraules convertides en carícies inacabables a la teva pell. Deserts d'amor sense rastre de nòmades.
Afalacs amb dobles sentits. Ambigüitats transformades en espases que travessen pells, llavis, cos i cor.
I sí. Jo em vaig llançar. Vaig deixar que el meu cos es deixés portar pel magnetisme d'aquell impuls. Jo sóc la culpable de ser un segon plat. L'amiga que sempre estarà disposada a entretenir-te. Embriagada d'aquell tacte desconegut, massegat de cops d'extàsis. Personificació del desig de recorre't per sempre.
Comentaris
-
fascinada[Ofensiu]Nyanga | 12-01-2010
Simplement magnific. Carregat de realitat. Com la vida...
m'ha encantat, de veritat.
Una abraçada sorpresa per haver-te descobert.
Seguiré llegin-te! -
Torno a passar[Ofensiu]Unaquimera | 12-03-2007
Llengint-te he arribat fins aquest text i veig que ja t'havia comentat...
No tens email a la vista i no puc comunicar d'una altra manera amb tu. Jo el tinc a sota de la meva biografia. Em sembla pel què m'han dit que tenim varies coses en comú... i que estem properes, al menys en l'espai físic.
Fins aviat, si tu vols!
T'envio una abraçada lleugera, de les que intenten no molestar,
Unaquimera -
la culpa és negra[Ofensiu]neret | 24-12-2006
i normalment no la vol ningú, però en aquest cas la protagonista l'assumeix, encara que no pugui fer res per evitar prendre el se paper al triangle. Se't nota que t'agrada escriure poesia perquè guarneixes la història amb boniques metàfores. Potser, com a única crítica, et diria que en textos tan curts, al fer això et pots quedar sense explicar gran cosa, encara que molts cops l'important no és el que s'explica, sino com es fa, no?
moltes gràcies pel comentari, per cert! -
Mineral[Ofensiu]Unaquimera | 15-12-2006 | Valoració: 10
Un relat tancat, amb pany, clau i forrellat! Des del títol, en què s'assigna a ella (la) una sentència ( culpable), des de la primera línia, on es troba una porta tancada com un mur infranquejable, ... fins al final, on aquella persona accepta el seu destí, la seva culpa, el seu paper en l'obra.
En mig, unes frases construïdes com a roques: fortes, d'una peça o de diversos elements absolutament essencials uns pels altres. I com els minerals colpegen... Fins i tot en moments de fregament amb la tendresa, esgarrapen la pell de l'ànima; genial aquesta : "Embriagada d'aquell tacte desconegut, masegat de cops d'èxtasis".
M'ha agradat llegir-ho i estic molt satisfeta de descobrir-te; fins aviat, espero tornar per gaudir amb més coses teves, com he fet avui.
T'envio una abraçada virtual però càlida, si l'acceptes,
Unaquimera
-
felicitats[Ofensiu]monsvariats | 11-12-2006 | Valoració: 9
m'agradat molt, realment es facil penetrar en el relat...continuare llegin-te
-
En aquestos casos...[Ofensiu]Fredegard Dogwood of Shadydowns | 09-12-2006 | Valoració: 10
...crec que la culpa és una mica de tots. Del seductor, de la seduïda, i fins i tot de la "banyuda". Però això no treu que aquest sigui un excel·lent relat des de la perspectiva de la amant. M'ha agradat moltíssim.
Una abraçada.
Fredegard. -
Prosa poètica[Ofensiu]F. Arnau | 08-12-2006 | Valoració: 10
M'han agradat les imatges que has anat deixant caure al llarg del relat:
Dimonis semblen àngels
com un vampir
ambigüitats com espases
segon plat...
La teua prosa regalima Poesia, com la prosa dels gran narradors sud-americans.
Endavant!
Seguiré llegint-te.
Una forta abraçada de:
FAiX des de l'Horta de València
Valoració mitja: 9.4
l´Autor
20 Relats
92 Comentaris
33507 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.badiadetarragona@hotmail.com
Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!