La cuca de llum

Espurna perenne,
s'encén, dolç, el teu missatge d'amor
entre la llegenda de Sant Joan,
el solstici que, compensant el temps,
porta llamps i el batec dels cirerers.
Mirant panxa enlaire,
emmiralles l'estel que més t'agrada
i de prop ets una flama de gel
encaixada entre la verda brillant
de la pell setinada de les herbes.
Vas buscant l'espòs,
i de lluny sou com reflexos de Sol
petits retalls del mirall del migdia,
empolsinant tots els verals dels prats
dels marges i dels camps abandonats.