La corbata del senyor Ferrari

Un relat de: Xinxeta

Allargat, un xic molsut, el senyor Ferrari endreça el mostrador de la botiga. La gent del barri pot veure des del carrer com es mou amunt i avall obrint calaixos, repassant llistats de comandes o atenent trucades que acaben sent alhora un deure i un plaer respondre.
Amb aquell mig somriure, l'hauríeu de veure engrescat parlant amb aquella clienta que el truca des de Mallorca cada any per encomanar-li les millors peces de l'última temporada i com s'afanya a repetir melodiosament que són de la més alta qualitat i que no es troben en cap altra camiseria del país. I ja hi tornem a ser: agafa un bolígraf i comença a escriure l'encàrrec, amb el telèfon a una mà, mentre entorna una mica els ulls per expressar que "finííííííssima" és aquella seda o l'elegància dels colors de les camises d'aquest any.

Però una cosa és atendre per telèfon i l'altra ben diferent és tractar amb els clients personalment quan entren a la botiga i en això, en Domènec, de cognom Ferrari, hi té la mà trencada i sap endevinar els gustos dels clients d'una hora lluny. Intueix, per exemple, que el noi que acaba d'entrar acompanyat d'una dona rossa i seca es desviurà per les corbates de Milà, de colors vius i estampats atrevits o que l'Angeleta li comprarà un altre cop les trames del gall.
Convincent però sense atabalar, és capaç de fer somriure el comprador més escèptic i aconseguir que surti de la botiga amb més d'una bossa sota el braç.

El procediment és el de sempre: un breu tempteig per conèixer què és el que busca i tot seguit destapa caixes. Amb dos dits aixeca suaument el paper setinat que embolica les corbates i les hi mostra encantat reconeixent un cop més la qualitat del gènere que sembla que detecti amb el seu nas prominent. Obrint els vidres transparents dels armaris agafa peces de diferents col·leccions per confegir àgilment una cadena de corbates en diagonal ordenades cromàticament damunt el taulell que ell mateix diria que "es venen soles" i que és incapaç de retenir gaire temps.
Després, veient que tot va rodó, les galtes se li eixamplen una mica i ensenya les mil possibilitats de combinació. Si el client havia demanat corbates, li mostra camises a joc, i si havia demanat camises se'n surt per explicar que una corbata o un mocador és un complement imprescindible.

Això és el que li passa quan atén a aquelles clientes de sempre que compren el vestuari pels seus marits i que només entrar demanen pel senyor Ferrari. Cal aleshores demanar per tota la família i deixar anar alguna broma una mica atrevida, perquè en aquests casos s'ha de mantenir la confiança, la mateixa confiança que elles dipositen en les marques que esdevenen insubstituïbles. Desplega, plega, apunta talla i model, se'n va al magatzem, mostra caixes, ensenya textures, compara qualitats, estira corbates, enrotlla corbates i, tota l'estona dret, somriu deliciosament explicant els detalls de la fabricació dels seus productes, pas a pas, els fils, els punts i evidentment els dissenys, com han estat pensats i a partir de quina idea s'han creat mentre en Miquel, l'encarregat, prenent mides a un altre client amb la cinta al coll, se'l mira de reüll amb intensitat.

"Camiseria Ferrari" és el que resa el rètol de sobre l'aparador. El Domènec és la quarta generació d'aquest negoci tan especial i que demana tanta dedicació però que sobretot requereix una voluntat de servei i un gust particular pels productes que treballen.

En Ferrari té tot el que es pot demanar per continuar amb la botiga de moda. De gustos exquisits, entre els models clàssics i les apostes agosarades, és un gestor responsable, que se sap ben situat en el seu sector, sempre serà un referent i un segell de formalitat. Suau i assertiu, amic diplomàtic i eficaç capitalista, l'estrella de la moda masculina. És la corbata del senyor Ferrari.


Comentaris

  • no puc sofrir[Ofensiu]
    peres | 07-08-2005 | Valoració: 10

    aquestes botigues ni aquests botiguers, justament perquè crec que els retrates molt bé: són massa enganxifosos. No dic que no ho hagin de ser, s'han de guanyar la vida i la manera seva de fer-ho és aquesta. Però jo no els puc suportar. Quan entro en una botiga, tant si vaig sol com si vaig acompanyat, i em comencen a fer preguntes i a dir coses, m'atabalo tant que haig de sortir corrents.

    Bé, penso que has clavat l'ambient d'aquestes botigues, si més no el que recordo de quan jo hi havia anat alguna vegada. Ara ja sé que no se m'hi ha perdut res, que són botigues per a una altra mena de gent.

  • de venedors d'aquests ja no en queden[Ofensiu]
    neret | 03-08-2005

    m'ha agradat com has recreat l'ambient d'aquest botiga i la descripció que fas del venedor, sempre atent, sempre eficient. M'ha passat com amb el primer que he llegit, l'últim que has escrit, que m'he quedat amb ganes de saber més coses del protagonista, o de que passés alguna cosa en aquest cas!

    apa, segueix escrivint!

  • Tiamat | 28-07-2005

    m'ha agradat, entra molt bé el teu relat, vas veient el senyor Ferrari passejant per la seva botiga, controlant la situació en tot moment.


    molt bé molt bé, xinxeta.


    A més, em fa gràcia el teu nick :P


    Tiamat


    P.D - un consell.. veig que en Biel et va deixar un parell de comentaris, i que tu els hi has respós. Si et vols assegurar que els vegi, jo li deixaria dit al fòrum, o en un seu relat, ja que és fàcil oblidar-te de a qui has comentat..

  • Descipció laboral[Ofensiu]
    Xinxeta | 26-07-2005

    Gràcies, intentaré anar millorant!

  • Descripció laboral[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-07-2005 | Valoració: 8

    Bona descripció de la tasca del senyor Ferrari, l'has fet amb gràcia i ben escrita. Sembla que sigui una crítica en un diari sobre un negoci a publicitar. Poques coses hi oblides. M'ha agradat força més que l'altre que tens, senyal que valdrà la pena anar seguint el que vagis penjant per aquí!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: