Despropòsits

Un relat de: Xinxeta

Són quarts de set a Sunset Boulevard. No, perdó. Són més de les deu a les Drassanes de Barcelona. El noi que anuncia les famoses samarretes Feed@ camina Rambla amunt tot amoïnat. Bé, potser no amoïnat, però amb les seves passes incertes dibuixa un recorregut vague ple d'el·lipses.

El noi que anuncia les famoses samarretes Feed@ és una bona persona i sovint fa la compra al mercat municipal del barri. Rectifico: sovint fa la compra a l'hipermercat del barri. Quan passa per la caixa a pagar és capaç d'emular a la dependenta el mateix somriure de gentilhome que veuen cada dia milers de persones en de l'espot televisiu. Paga amb quatre monedes, carrega només una bossa i deixa al seu pas un encadenament d'admiracions entre les caixeres del supermercat.

El noi de l'anunci no li agrada restar a casa. O potser sí que li agrada però no s'hi troba a gust. Ha rellogat una habitació en un pis compartit a la vora de la catedral i no té calefacció. Bé, sols compta amb una estufa elèctrica que només aprofita el gat. Encara que no té gat.

El noi que anuncia les famoses samarretes Feed@ camina per la Rambla amb un fred intens instal·lat als ossos. Fa sis mesos que no treballa, d'ençà de l'espot televisiu que va rodar. Duran les dues hores escasses que porta errant pel carrer ja l'han reconegut cinc vegades i l'han aturat per demanar-li fotografies i autògrafs.

Però aquesta història versa sobre el veí entusiasta i amatent que mobilitza el poble any rere any durant la festa major. No, aquest cop la història versa sobre la vida del conserge del relluent edifici Almirall, situat en ple Passeig de Gràcia de Barcelona.

El conserge del relluent edifici Almirall és un home tímid i obstinat. Passa dies repetint aquest tipus de respostes "el quart tercera", "el sisè segona" o "el senyor X ja no ocupa aquest despatx". A primera hora del matí es dedica a fregar el sòl del vestíbul amb meticulositat. No, de fet no frega mai el sòl perquè els propietaris de la finca han contractat un servei integral de neteges que s'encarrega de deixar-ho tot tan resplendent com la façana de l'edifici; però potser li agradaria fer-ho.

El conserge del relluent edifici Almirall s'avorreix (no, s'avorreix moltíssim) i és un impostor. S'avorreix moltíssim i no és un impostor sinó que és poc honrat. Cada setmana recull amb planificació les aigües destil·lades que desprenen els aparells d'aire condicionat dels despatxos i la vessa al sòl del vestíbul formant grans bassals.

Comentaris

  • Arbequina | 12-11-2006

    és un dels relats més estranys que he llegit. En termes generals m'ha agradat; li he trobat un regust Amelie atractiu.
    Per al meu gust, però, trobo que tanta rectificació de frases es fa una mica pesada. Dius una cosa per negar-la després, i em sembla un bon recurs, però et recomanaria no utilitzar-lo tan exahustivament.
    Això sí, crec que tens un talent i mestria especials per copsar la vida quatidiana. T'ho dic tan en sèrio com lo d'abans (t'ho comento perquè la gent es queda amb lo negatiu, que no era més que crítica constructiva... intentant ajudar)
    Anima't a publicar-ne més.

    Una abraçada.

    Arbequina.