"Un conte íntim"

En Jofre i en Magí feia més d'un quinquenni que no treballaven junts. Havien muntat conjuntament un espectacle extraordinari arran d'un certamen europeu que va tenir lloc a la ciutat de Barcelona l'any 2001 i d'ençà d'aquest muntatge de gran èxit no s'havien tornat a veure.

Cinc anys no és gaire temps però en Jofre va tancar la temporada 2001 amb un estrès indomable i uns nervis que l'havien transformat en un llumí, cos esquifit i cap com un ou, adoptant gestos secs i tallants, incapaç d'assaborir el triomf professional. Arran d'aquest desgavell, el Jofre va decidir emprendre un viatge a Sud-Amèrica oferint bolos d'uns gags que tenia mig assajats.

La casualitat va ser majúscula perquè, just quan va tornar de terres andines, aquest setembre, el van trucar de part de la Diputació per plantejar-li una proposta molt interessant: un muntatge teatral trencador, innovador, fresc, original i, en definitiva, diferent a l'oferta habitual de les sales del país. Un finançament generós, difusió i publicitat a través dels mitjans habituals, gran llibertat de creació, disponibilitat d'una sala teatral de prestigi… i la veu a l'altra banda de la línia va emfatitzar un "i per cert" per comunicar-li que un requisit "imprescindible" per al nou espectacle era la col·laboració, colze a colze, amb en Magí.

La Diputació es va encarregar de fer encaixar les agendes dels dos artistes i es van trobar una tarda per mantenir un primer contacte i veure si entre els dos podrien donar a llum un espectacle com el que els havien descrit.
En trobar-se, el Jofre va mirar en Magí de cap a peus: no hauria sabut dir si havia canviat durant aquells cinc anys. I així van començar a parlar, amb un to de veu molt suau, com si fossin dos desconeguts, asseguts en una cafeteria de barri i separats per una tauleta rodona on silenciosament ballaven dos tallats.

Aquella tarda, els ulls encesos del Magí no van parlar de fitxar grans actors ni d'encarregar un guió faraònic sinó que es van perdre dibuixant les petites escenes de pura faràndula treballades el darrer estiu amb un grup d'aficionats. En Jofre assentia, seguia les seves explicacions i replicava per subratllar el seu acord perquè res del que sentia era aliè a les representacions escèniques que havia dirigit a Sud-Amèrica.

Van dir que sí, i aquella era la primera escena del nou espectacle per a la Diputació que portava per títol "Un conte íntim" i que, segons la crítica, començava amb dos personatges anodins al voltant d'una trista taula de cafeteria de barri que s'explicaven les vivències que els havien fascinat, talment com dos vells amics que feia temps que no parlaven.