LA CLASSE DE CATALÀ

LA CLASSE DE CATALÀ

Aix !!! Un altre cop m’ha passat.
Què son tantes ratlletes vermelles
a sota les paraules quan escric en català?

Potser vol dir que són molt importants
o simplement són per decorar?

Ja li ho preguntaré al professor.
El meu vocabulari penso que és prou bo,
però he decidit fer quatre classes per poder-ho perfeccionar.

M’han parlat d’un tal Pere, diuen que té molt bona reputació,
i que és un home molt culte i espavilat .

Primer dia de classe, fem les presentacions pertinents,
i tot seguit em pregunta: Quin és el teu nivell de català?
Bastant alt, ningú m’ha dit mai el contrari ni m’han assenyalat.
Doncs ara ho comprovarem i així sabré per on començar.

M’acosta un foli amb un text i em diu: llegeix si us plau.
Què significa això? No entenc res,
perquè em fas llegir un text en castellà?
No preguntis, tu llegeix , és la meva feina i ja sé com haig de treballar.

I jo sense replicar , ho faig.
Tot plegat és una lectura curta i aviat hauré acabat.
Ja està llegit , i ara què?
Doncs ara ho tradueixes al català.

Un altre vegada sense dir ni piu ,
segueixo fent la feina tal com ell em diu.
En quinze minuts, tot llest i finalitzat.

Em retira el foli, agafa un bolígraf vermell
i comença a subratllar un munt de paraules sense parar.
Veus? Ja no cal que li ho pregunti el que volen dir les ratlletes vermelles,
ara ja ho sé, tenia raó. Són paraules IMPORTANTS.

De cop, alça el cap , em mira fixament i em deixa anar:
Això està replet de barbarismes!!
Barba què? De barbaritats, caram!
Jo només he traduït el que m’has donat.
Barco,sustu,bassura,cadera,columpios,assafata,estorbar........

Creus que això és digne del llenguatge català?
Déu del cel, quin disbarat, mai havia vist una cosa igual,
fins i tot els ulls i l’oïda se m’han dilatat .
Això acaba amb la paciència de qualsevol esser humà.

I penso : Quin caràcter més fort,
Però jo que no tinc pèls a la llengua......

Escolta, a mi és el que em van ensenyar,
i com ja t`he comentat abans,
mai he tingut cap problema quan m’he expressat.
Quedem un parell de dies més i ho anem perfilant,
jo l’únic que vull és millorar.
Quan et va bé que torni ?

Reflexiona uns instants , suposo que per pensar el dia que haig de tornar.
“Un parell de dies diu”, aquesta dona creu en els miracles ,
jo no em puc permetre una alumna així, tinc un prestigi que preservar.

Saps què farem?, després em miro l’agenda i en tot cas et trucaré més tard.
Molt bé, espero que em truquis ben aviat.
Així ho faré, no pateixis pas.

Aprendre i millorar m’agrada i no penso que em costi massa.
Al cap i a la fi, per quatre paraules mal traduïdes, no n’hi ha per tant.

Passen el dies, la trucada no arriba,
l’intento localitzar i no en sóc capaç,
el truco ,ningú respon, ara comunica, ara no hi ha línea, es talla.....
el local tancat i barrat;
Res a fer, això resulta desesperant.

Un dia fent encàrrecs , el clisso a la vorera de davant,
em mira de reüll i alleugera el seu pas,
gira la cantonada i arrenca a córrer com un guepard.

Ara si que m’he perdut, no sé pas què pensar,
Segurament, el noi no té temps i no es pot aturar.

Un professor tant reconegut ,ha d’estar de feina fins dalt,
però jo no vull perdre més el temps buscant,
una agulla en un paller és impossible de trobar.

Saps què? Canvi de pla ,faré un parell de classes online ,
o fins i tot puc demanar una parella lingüística i tot solucionat.

Tot i així , encara em balla una pregunta pel cap.....
Qui es pot permetre deixar perdre's una alumna tan brillant?


Rosa Gubau