La carta

Un relat de: natasha

Estimat Jofre:

No sé quina serà la teva reacció en llegir aquesta carta, però siusplau, després de l'últim punt surt a esbargir-te amb la moto i vés on et digui el cor.
M'és més fàcil dir-t'ho ara, quan he decidit marxar i posar distàncies; cara a cara, costa massa.
Noi suporto veure't i no poder tocar-te, mirar-te i saber que comences a caminar al costat d'una altra, saber que en aquell pis dinant amb tu no hi sóc jo.
Fa mesos, quan compartíem divendres de confessions, pessigolles... tot semblava més senzill. Jo parlava i tu m'escoltaves. Poc a poc vaig anar descobrint aquell solitari amic del passar desapercebut i que apilonava silencis. Amb ells vaig entrar al teu món. Tardes que trobava a faltar cada cop que per motius aliens no en s veiem, setmanes que es perdien en no tenir aquell parell d'horetes de regal. Gràcies a elles ja no em calia omplir fulls que haguessin acabat en un calaix...n'hi havia prou amb una mirada, un somriure, per entendre'ns i saber que a partir d'ara...tot aniria millor.
Em vaig adonar que t'estimava durant el viatge de desembre, quan amb cada nou paisatge només pensava que seria més fantàstic si t'ho pogués ensenyar... malgrat que després d'això sortides de to (al parer de tots, poc compreses) que em feien trontollar (i ho saps millor que ningú). A casa em deien que no canviaries, que sempre havies estat així, un egoista de mena i sempre anant a la teva, però ells no havien conegut l'altre Jofre; aquell a qui no li importava fer tard per estar xerrant amb mi, el que no se'n separa fins a veure un somriure o el que no marxava fins a estar segur que ja no tenia res a dir-li; el que havia mogut cel i terra per fer-me veure que el camí que triava era el correcte... aquell que potser sense voler...em feia sentir especial.
Avui decideixo marxar, costa molt fer com si res quan me'n adono del que sento... t'estimo massa s si vull ser políticament correcte.
Siusplau, si tens res a dir-me TU saps on trobar-me, aquests dos dies els passo a la caseta que tenen els avis; no et demano res, tan sols necessito veure les coses clares i això no depèn de tu.

Cuida't molt.

La teva cosina Júlia


*Amb un posat lànguid deixo la carta a la bústia, ara només em queda fer les maletes.

Comentaris

  • Sentimental...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 01-09-2008 | Valoració: 10

    Sentimental carta escrita amb passió. A vegades l'estima juga males passades.


    Sergi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77797 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut