La bala perduda

Un relat de: Adonis

La bala perduda, després de rebotar com una mala cosa, bramant, brunzint i xiulant per l'aire estancat del desèrtic poble de Widow and Willow In The Red River Go Straight Ahead This Road And The Third On The Right You Will Find The Post Office, va impactar al bell mig del pit d'en William Iamahero, fent-lo saltar deu metres enrere per caure desplomat a l'abeurador de cavalls.

Les escasses possibilitats que tenia de guanyar el duel simultani amb els cinquanta-set homes del bandoler Johnn Iamamotherfucker, van quedar paleses en aquells instants, malgrat que la bala no hagués estat disparada per cap dels pistolers malvats, sinó per ell mateix, una bala que no havia tocat cap adversari i que, en la seva esbojarrada trajectòria, havia acabat per foradar-li el pit.

Afortunadament, a aquestes alçades de la història, havien acomiadat el guionista que abusava de la marihuana per contractar-ne un altre de més seriós, el què passa és que aquest noi (un jove amb molt de talent, per això) venia de fer guions pel cinema porno, i en William Iamahero era atès per dues impressionants prostitutes del Saloon "The Horny Warrindonga" i una espectacular apatxe amb trets orientals que ningú sabia d'on havia sortit. Pel què es veu, les dues hores de sexe salvatge van acabar per curar la ferida del pit de William Iamahero, moment que van aprofitar les estrelles porno per passar-se per la pedra als cinquanta-set homes del bandoler Johnn Iamamotherfucker.

Aquí van tornar a acomiadar el guionista, donat que la productora no guanyava per sucs de taronja i preservatius, així que, novament, repetiren el guió, i el convertiren en una sosa història del Far West, on un paio amb uns bigotis gegantins ballava amb llops, o alguna cosa per l'estil.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Adonis

Adonis

29 Relats

190 Comentaris

84204 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.

La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).

Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.

Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.