L´AVET DE NADAL

La Joana avui que fa un dia fred i rúfol, no pot menys que pensar en quan era petita i per aquets dies anaven amb el seu pare a collir un pi negre ben bonic i també boix grèvol i una mica de vesc. La molsa la collia ella mateixa al darrera de casa seva que hi havia molts roures.

Com ha canviat es diu, ara tot això esta prohibit. Cert que ho collien al bosc de casa seva, però ara el grèvol es una espècie protegida, i els pinets petits que creixen desprès del gran incendi no li passaria pel cap ni per un instant collir-ne un.

Esta a la ciutat i el transit es dens, ella va decidida a la sortida de la mateixa amb el seu utilitari,que no sap si hi cabra el arbre a un “garden” que venen tot això. Desprès d’aparcar entre dins i compra un avet que demana tingui arrels, el vol plantar al jardí de casa seva. Quasi tots els que ha comprat han viscut. Ella al estiu els rega i en te cura. Algun d’ells es tant alt com la teulada, al pensar això es posa contenta.

La Joana pensa que les coses han canviat de quan era petita, més el esperit del Nadal no i torna contenta cap a casa. Avui es Santa Llúcia i com sempre guarnirà l’arbre i la seva casa. Apart posarà una mica de vesc a la porta, com feia quan era petita.

Sap que algun familiar dira que tot això son falòrnies i coses sense sentit, més ella dins el seu interior encara vol conservar per sempre aquella escalfor dels seus pocs anys ,quan tenia molts somnis que mai s´ han complert.