Just a temps per fer tard

Un relat de: betixeli

Dutxa ràpida per treure'm de sobre la sal de mar, aigua freda molt millor, aquest vespre el temps va escàs, samarreta bonica, sabates lleugeres, somriure esgarrapat al mirall i braçalet a lloc. Saltironejant faig cap a la cuina, arreplego un iogurt de figa, cullereta i cap a la bossa. Deixo la música fins l'últim segon, m'agrada que m'acompanyi mentre faig escandalosament tard. Atabalada repasso mentalment què m'estic deixant...claus, diners…val, ja esta, no vull perdre més temps, que la nit m'espera!
Tanco la musica, tanco el llum del passadís i just abans de fer espetegar la porta de casa puc entreveure els últims rajos de sol que m'ofereix la tarda. Valoració del moment: deliciós. Si, sé que és una nota molt alta per tan pocs segons, però què en seria de la vida si no fos per aquestes petiteses copsades de passada, caçades al vol.

Comentaris

  • Copsar el present al vol[Ofensiu]
    Grocdefoc | 01-10-2008

    T'he llegit per primera vegada i m'ha agradat el teu relat. Però rumiava què et podia comentar... què havia en el més fons del que deies...
    Abans de comentar-te, he continuat llegint a altres relataires i he trobat l'escrit d'en Joan González Pons "Una capsa de colors" (26/09/2008)
    Els dos relats, en aparença, sembla que no tinguin res a veure l'un amb l'altre,
    però per a mi, tots dos parleu del mateix: del present. De la importància de copsar el present. En el teu cas, de copsar-lo al vol.
    (Espero no equivocar-me).
    Us felicito a tots dos.

    A reveure, Grocdefoc.

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

91238 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.