Juguem?

Un relat de: Canela fina
M’arriba un whatsapp. Són les 00:35h.

_Hola.
_Com estàs?
_Bé.
_Ets a l’hotel ja?
_Sí.
_A quina habitació?
_La 7.
_Juguem?
_Juguem...

Truquen a la porta.
Només duc posat el barnús, sortia de la dutxa, obro i ens mirem als ulls.
M’abraça, em despulla observant com llisca la roba per les espatlles, destapant la nuesa, el desig...
M’estira al llit, blanc, impol•lut, tot plegat em sembla tan virginal que acompanyat de la llum dolça i la puresa dels llençols fa sentir-me com si es tractés del primer cop.
M’observa mentre es treu la roba, lentament, repassant amb la mirada les corbes que després resseguirà pacientment. Comença per les cames, acariciant-me les cuixes i petonejant-me els genolls, m’encanta que es vagi aproximant al meu cony sense arribar-lo a tocar, sentir el seu alè just a les portes...
De sobte, sento l’erecció d’una llengua que busca estimular un clítoris desitjós de créixer, em menja intensament i em masturba amb dos dits mentre panteixo de plaer.
Li agafo amb les dues mans com un trofeu que mereix tenir-ne cura, és tan gran i està ardent, la vull per a mi... l’acaricio i la llepo amb delit, té un gust deliciós. Fem un 69, em costa perquè em desconcentra la meva pròpia exultació però cedeixo al seu deler i intento continuar la fel•lació mentre s’entreté dins meu. M’agafa per la cintura i em posa de cara a ell, em fa petons, m’encén. Me la posa de cop, sencera i la treu.
_No paris... Hi torna.
_No paris, folla’m... folla’m cabró!
I ho fa, em folla com un boig, m’envesteix com un brau, estic al límit del llit i m’obliga a inclinar el cap, a cada batzegada vaig més enrere, m’agafa l’esquena i m’acosta a ell per no caure però, aprofito el moment que atura el ritme per tombar-lo i posar-m’hi al damunt.
Braços estirats, no em pot tocar, ara sóc jo qui juga amb el ritme, m’agrada jugar, m’agrada tenir el control... Li repasso les venes dels braços amb la llengua fins a posar-me el polze a la boca, mmm... m’agraden tant els seus dits... són llargs i tenen l’habilitat de fer-me sentir en un clímax quan em toquen. Però no em pot tocar encara, el vull una estona més veient com es torna boig, cobdiciós i no pot aguantar la temptació de grapejar-me. Començo un va i ve com les onades que li fa elevar la pelvis per sentir que m’omple tota. Llavors sí, _Toca’m.
Li acompanyo les mans guiant-lo fins els pits, vull que me’ls premi amb fermesa i em mossegui els mugrons. M’agafa pel cul i em posa un dit al darrere.
_Estàs a punt, diu.
Posa un coixí sota el pubis i em folla el culet amb delicadesa, està rabent i apressa la intensitat, estic tan excitada que no sé què em faig, em deixo dur pel què ell em diu, és qui en sap.
_Ensenya’m, mestre...
Em torna a posar damunt seu i m’ajuda a moure’m, estic esgotada, m’agafa amb fermesa pels braços i tinc un orgasme que em fa arquejar l’esquena amb una intensitat espasmòdica desconeguda per a mi. No em deixa, m’abraça i es córrer. Em mira als ulls, li veig el plaer reflectit a la pupil•la. M’abraça més fort encara i ens fonem en un petó.

_Mmmm...
_T’estaves masturbant mentre whatsapejàvem?
_Sí, i tu?
_També.
_T’has corregut realment?
_Sí, i tu?
_També.
_M’encanta follar amb tu.
_Mmmm...
_Bona nit.
_Bona nit.

Última connexió al Whatsapp 1:55h.


Comentaris

  • Sorprès[Ofensiu]
    Elnoi | 30-01-2017 | Valoració: 10

    Els relats no pensava que fossin tan reals. m'ha agradat i sorprès a la vegada... fins el pròxim cop de compartir cotxe! Dídac.

  • Paraula de Gat[Ofensiu]
    Canela fina | 15-04-2015

    Totalment d'acord "Gat", m'alegro que n'hagis gaudit.
    Jugar sempre és divertit, sobretot si jugues amb la imaginació ;)
    Canela Fina

  • Joc deliciós[Ofensiu]
    Paraula de gat | 15-04-2015 | Valoració: 9

    M'ha agradat somiar que jugava aquest joc, sense pensar si jo era jo, si tu eres tu, ni qui eren les parelles d'un i d'un altre. El sexe somiat té aquest avantatge, pots jugar-lo sense parar-te en detalls superficials...

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

48 Relats

291 Comentaris

58225 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa