Cercador
Jugant perillosament al tall de la navalla -Capítol 23 (i últim)
Un relat de: AdonisCapítol 23 (i últim)
Bé, abans que res, m'agradaria escriure unes lletres per demanar disculpes als lectors, donat que aquest no és un capítol on es desenvolupi cap mena d'acció, sinó, més aviat, una nota al final d'una història.
Una història que no existeix, d'altra banda.
I és que, veureu, em feia molta mandra escriure vint-i-tres capítols de qualsevol història, així que vaig decidir, home pràctic com sóc, anar directament al desenllaç i saltar-me patiments i aventures innecessàries.
El fet és que, més o menys al capítol vint, en Ricard i la Felipa aconsegueixen despistar els horribles extraterrestres carnívors disfressats de jugadors de polo, tot convencent l'home-pop que si havien robat les seves cries, només era per clonar-les i no per fer l'amanida de pop que realment van fer, així que va accedir a col·laborar amb ells i va despistar els extraterrestres.
Pel que fa a la resta dels personatges, doncs, tots bé, na fent.
Tots excepte el Pippin, el gat de la Felipa, que va quedar oblidat a la fronda de l'arbre del tercer capítol i allà romangué fins que morí d'inanició.
I així acaba aquesta història, prego disculpeu la meves poques ganes d'escriure una novel·la, però algun dia, potser, escric algun altre dels capítols d'aquest relat tan interessant...
FI.
Comentaris
-
m'agrada molt el teu humor...[Ofensiu]Gerard Germain Gonzàlez | 28-03-2005
Doncs això, m'encanta aquest humor... em recorda una mica els contes de W. Allen, suposo que per la part surrealista....
Salut!
l´Autor
29 Relats
190 Comentaris
84174 Lectures
Valoració de l'autor: 9.01
Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).
Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.
Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.
Últims relats de l'autor
- Giragonsa és una paraula que, si no fos per les ges, per la i, per la erra, per les dues as per la o i per la ena, seria ben bonica, tu (només se salva la essa).
- Sóc capaç d'escriure un relat amb un títol normal, de dimensions proporcionades i sense que hi intervinguin parèntesi (ai, cony! Veig que no, que no en sóc capaç!)
- Troballa descomunal sota l'ungla del dit gros del meu peu esquerre (després d'haver-me'l tallat pacientment amb forquilla i ganivet)
- El Càtar càntabre i el coeficient intel·lectual de les marmotes (poema resplendent escrit amb un escuradents cinc dies abans de sortir del psiquiàtric)
- L'home que no tenia temps per perdre (Minirelat que no passarà mai a la història de la literatura catalana)
- La Llei de l'Estira i Arronsa (tu, coses que passen)
- Petita i rocambolesca història (en forma de poema) sobre un personatge de peculiars hàbits
- versos siderals, concebuts a l'Univers Indòmit
- Els cignes a l'estany
- Nilemah
- Anàlisi sobre la poesia (completament seriós, encara que no ho sembli)
- Temps estimat de lectura...
- Ep, carai (una exclamació totalment espontània tot just al límit de l'abisme de la fi del món)
- Què us sembla si titulem aquesta coseta... Allibera't, per exemple?
- Cent trenta quilos de xafardera borratxa