Joan.

Un relat de: TMR .

Joan. Joan només té 5 anys però d’ací nou dies en tindrà 6. Joan és un nen molt especial.

Fa uns dies li va caure la seua primera dent. Va ser emocionant. Va viure el moment com un esdeveniment totalment únic. És clar mai havia viscut una cosa així.

Per rematar la jugada quan li va caure la denteta se la va tragar. I ara que passaria, el ratolinet Pérez no li duria regal per no tindre una dent per donar-li a canvi? Aleshores se li va acudir una idea. Va anar a una de les tendetes que hi ha en la platja a l’estiu i va comprar-hi una dent de tauró. La idea era posar-la baix del coixí i enganyar al ratolinet. Li donaria eixa dent i a canvi tindria el seu regal. Al matí següent quan es va aixecar hi havia un bitllet en lloc de la dent de tauró que ell havia deixat.

Va ser el dia més feliç per a ell perquè d’una banda es sentia tot un pirata que havia segut capaç d’enganyar al ratolinet i li havia donat una dent que no era la seua i així i tot havia rebut el seu regal. D’altra banda era feliç perquè anava mostrant el forat que havia deixat la denteta que ja no tenia.

Veure’l tan feliç va ser emocionant i veure la ignorància que feia que tingués aquella brillantor en aquells ulls tan grans va ser especial.

I és que de vegades els detalls més ximples són els que més feliç et fan.

Comentaris

  • Un bonic relat[Ofensiu]
    bloodymaruja | 28-08-2012

    Tamara, m'ha agradat molt el relat i demostres tenir molta sensibilitat i imaginació. Benvinguda a RC. Ens hi anirem trobant.
    Una forta abraçada

l´Autor

TMR .

42 Relats

20 Comentaris

24995 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.