Cercador
Jo i un paper en mà
Un relat de: Marteta- Compartir:
Viatges capturats en el temps, en cercles que semblen infinits, que comencen però que mai acaben. Els punts fixos no existeixen en aquesta invenció de la bojeria. L'absurd ens fa riure dins el dia a dia, ja no ens sorprèn. Els nous aires queden impregnats d'un no-res real, d'un buit d'existència present als ulls dels vianants. Tot va per dintre. La intel.ligència no parla. Ens reiem els uns dels altres amb la consciència plena de no compartir-ho. No sabem el que pensa la gent, però ens coneixem a nosaltres mateixos.
La ment humana i les seves fatalitats. Jo i un paper en mà.
Comentaris
-
La ment...[Ofensiu]AVERROIS | 22-01-2014 | Valoració: 10
...ens pot portar a veure el que no és. Quantes vegades ens hem capficat per una cosa i al final no ha estar res? La vida és molt més senzilla del que ens pensem, encara que la fem complicada No és més feliç el que més té sinó el que meny necessita. I això han fet que ho oblidem perquè no pensem.
Un paper en blanc a vegades, si ens deixem anar, explica moltes coses de nosaltres i podem llegir el que realment necessitem.
Una abraçada. -
Hola Marta ![Ofensiu]Annalls | 21-01-2014
Parlem de la incomunicació present entre els humans? La por d'obrir-te al altre?
En el caminar aniràs trobant caminaires que pensen com tu... t'obriràs i compartiran o viceversa-sa, tal i fa !!
Ara en el sentiment de coneix-re-nos , no ho tinc molt clar, costa molt ,cal temps, anys i panys i molt ,molt de valor per acceptar les nostres coses , les no tan maques o més aviat lletges, negres i llefiscoses .
I saps com ens coneixem millor? En les situacions llimit ... i no te'n desitjo gaires .
Anna
l´Autor
227 Relats
394 Comentaris
166207 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77