Jo fornico, tu forniques.

Jo fornico, tu forniques. Com formigues que no paren de moure's, forniquem. Sóc un formiguer, un forat que no deixa d'omplir-se del teu entrar constant, continu, incessant. Amb un fregadís com de raspall, com de catifa en un llindar.
Jo fornico, tu forniques. Ajuntem totes les miques. El formiguer calent com els pits plens i els mugrons amb les llargues posades.
Tu ets el sol que s'introdueix a la terra i totes les formigues vives es remenen en un tub farcit de plaer.