Ja no sé què fer-ne de tants fils...!

Un relat de: Estel d'argent

Sento el cor exaltat,
i veig, amargament,
com tot sol intenta pentinar cent caps de fibló.
Avui llueixen noms estrangers,
els meus vells amics!

El cor lluita contra Posidó,
qui porta les onades del blau al blanc,
però mai se l'enduen les Nereides.
Urà i Gea el compadeixen;
Cal·listo es nega a cedir la seva parcel·la de cel.
Qui pogués naufragar o esdevenir estrella!

El cor es desinfla entre boirines.
I navega,
amb els rems corcats,
cercant un teatre de titelles en un illot sense atzar.
I això,
que ja no sé què fer-ne de tants fils...!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

62338 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p