Ja no ho faré més...

Encara intento desvetllar el misteri de les teves nits... Però si et deixen l'ànima neta: els ulls inflats es poden dissimular, oi?

Feliç 2006

Quin deu ser aquest llibre prohibit? Records...? Idees essencials...? amb tota seguretat alguna cosa que et commou per dins i et fa sorgir emocions poser refrescants. Deixant aquest misteri descrius clarament aquest tràfec.

jo també ho faig, crec que cada nit vaig a dormir pensant que el dia següent no ho faré més... però ho faig, i acabo amb els ulls inflats de nit, i el matí continuen igual... perduts, inflats i enyorant....
genial

Per qui encara dubti, de la importància d'escriure (poesies o relats) com a elements essencials per fer bategar els nostres cors, però sobretot per entendre que els sentiments reviuen rere cada paraula, rere cada vers, fins i tot, si haguessin estat escrits -primer- sobre ones i vent.

Una abraçada!

sí, aquesta és la frase que ens repetim interiorment cada dia, i ens la creiem només una estona... I l'endemà tornem a caure en el llibre prohibit i en les llàgrimes que ens deixen l'ànima neta i els ulls inflats al matí...
Haurem de ser més constants i no fer-ho més, que les llàgrimes acaben diluint l'ànima!
Un petó i felicitats!

No t'havia llegit mai encara, i de sobte arribo a les dues últimes línies d'aquest poema viscut i em quedo glaçat, aturat, sorprès, al llegir:

"em deixa l’anima neta
i els ulls inflats al matí..."

No sé que dir...M'ha encantat..

Ostres, aquest poema és molt maco, però també trist. Alegra't la vida que avui és una nit màgica. Diuen que: La lluna plena que avui il·luminarà el cel, un dia després del solstici d'estiu, serà la més baixa dels darrers 18 anys i semblarà, a conseqüència d'una il·lusió òptica, més inflada i gegant de l'habitual. Segons explica la NASA a la seva pàgina d'internet, la lluna que "penjarà del cel" provocarà una "il·lusió lunar de gran impacte", un fenomen enigmàtic que encara avui segueix sent objecte d'estudi per part dels científics.

Molts petons!