Sinceritat II

Un relat de: ones i vent

El que no puc tenir
es el reflexa d'un mirall
que em dona,
sense existir.

Tenir o no tenir?
Signe de qualitat?
Tot el que es meu, forma part,
si deixo que s'apropi sol.

Perquè no ser prou?
Sempre som prou.
Tothom.
En cada moment.

En el cas que no ho sabem,
no podem conèixer
els propis motius
i anar mes a fons.

No es tan fàcil,
deixar de banda els hàbits,
l'autoengany,
l'imatge d'un mateix,

les defenses de costum,
sistemes de funcionar,
creences i tot,
on algú es podria agafar.

I riure del que es absurd,
agafar en serio el que es absurd,
saber perquè l'absurd
també es important.

Comentaris

  • de vegades[Ofensiu]
    aigua de mar | 09-05-2005

    el més difícil és ser sincer amb tu mateix... Ens coneixem massa i tan poc alhora, que fabriquem autoenganys que ens protegeixen de la nostra pròpia i absurda realitat...
    M'agrada el teu poema,,, molt.

l´Autor

Foto de perfil de ones i vent

ones i vent

22 Relats

64 Comentaris

31527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Ara ja fa molts anys, que estic aquí.
Soc Suïssa i m'agrada el català.
Es un amor des de fa molts anys. Hi anava a classe a la universitat de Basilea, sense saber que algun dia ho feria servir per viure el cada dia, o fins i tot per escriure una poesia. En tot cas perdoneu les meves faltes
gramaticals o d'expressió.