A l'Univers es parlava el català - capítol 9 - El cant dels trobadors - La festa del foc a la nit màgica del any - Una realitat que és un somni, o un somni que es converteix en realitat..

Una lluna grossa i taronja emana els seus rajos sobre la terra i fa reflecteix les ones fosques de les aigües salades que acompanyen silenciosament els cants que ressonen des de la vora d'una illa del tipus arcaic...

Efectivament sembla que en aquesta illa anomenada Cambrils s'ha aturat el temps i res no ha canviat. Els seus habitants, encara vesteixen com sempre: amb el calçat de fibres naturals, les "espardenyes" i el barret típic, actualment tan passats de moda com els seus costums. Els afiliats del ARC parlen dels illencs, com si fossin d'una altra ètnia. Fins i tot el aire aqui encara fa olor a mar i plantes no transgèniques com el romaní i la lavanda. Aquesta illa es el lloc d'on provenen la major part dels trobadors, d'unes famílies molt arrelades que encara conserven aquells cants antics que desperten el cor i posen la pèls de punta. Potser per aquest motiu l'ARC els va classificar com a perillosos i molts dels trobadors van haver d'emigrar a Oc Catlan. A partir d'aquell moment ells ja només poden tornar un dia al any a Cambrils per a reunir-se amb els seus familiars i els altres trobadors - en l'ocasió de la Festa del Foc.

Avui la Sònia Olea baixa des de casa seva al port antic per a portar el pa amb tomàquet, la coca i el vi, que malgrat la seva prohibició esta fet a casa , a la seva "Mercatlina" antiga anomenada Sònia II, que ja varen fer servir els seus avis, quan ella era petita. Algú la crida i es gira per veure qui es.. En Jaume esta entrant amb un vaixell de pesca al port per a posar combustible solar de la columna energètica. Té els llums de la barca apagat. "Nena, no ho entenc, fa deu anys que vaig amb el mateix xip i justament avui se m'ha acabat el combustible solar", explica a la Sònia. "Perquè no vens amb mi en Guerau, ell esta a punt d'arribar. En Jaume s'alegra visiblement. Poc temps després surten tots tres amb la Sònia II del port mar endins.

Al horitzó negre es veu com vaixells d'aigua i naus espacials es mouen sobre l'aigua. A cada moment semblen aterrar nous vehicles espacials a sobre la immensa superfície negra aquàtica, a on enmig rellueix el reflex de la enorme lluna de color taronja. En Jaume treu una guitarra per a acompanyar la melodia que ja se sent a l'aire, i els trobadors comencen a cantar unes estrofes del "cant del mon":

..la traamuntanaaa ens porta,
la serenitat,
el mon el portem a dins
i la pau,
tresors que ens proporciones tu,
en tindrem cura
com si fossin nostres,
som trobadors,
no som de ningú,
ni de nosaltres,
només venim del univers
i escoltem l'amor
al cant del cor..
només pot entendre
qui et sap veure,
visca la terra nostre, visca!..


En aquests moments esta aterrant un satèl·lit mòbil enorme. és el "Senya", que fa relluir la superfície de les aigües salades amb reflexos vermells i taronja. Ja se sap que aquest satèl·lit no pot ser distingit pels sistemes de detecció radial del ARC, ja que es el vehicle espaial conegut més ben equipat amb capes camufles. Similar a les naus del tipus "XGGHFT" dels "còpters", uns extraterrestres que junts amb els "Clercs" també formen part de la població d'Oc Catlan i saben adaptar-se a les formes tradicionals locals malgrat de la seva procedència d'un altre planeta d'origen.

Quant s'obra el pont de sortida del Senya, apareixen quatre Clercs de color verd procedents del planeta Xinon. La gent aplaudeixen perquè entre ells surt l'Alambina acompanyada d'un gran grup de trobadors. Han d'anar amb compte, perquè les aigües salades estan plenes de subnaus biològiques amb visors espies d'ones de radio del servei de control secret del ARC.
Amb pocs segons va sortir del satèl·lit una mena de plataforma flotant d'espectacle per al concert de l'Alambina.

Cada vegada baixen més naus del cel. Tot i que no son aquàtiques poden aterrar fàcilment sobre l'aigua al costat de milers d'antics vaixells de fusta, als quals els habitants de l'illa en diuen "Mercatlines". Són considerades com a signe de rebel·lia des de el punt de vista del ARC, i com a signe de ser simpatitzant amb l'element subversiu, contra la unificació exemplar, com diuen. Amb aquesta controlada unificació de tot; de les llengües, marques de consum, monedes etcètera, l'ARC pretén obtenir un control i un ordre estricte en un univers massa desordenat. Diuen que hauria de regnar una transparència complerta i per tant una actitud regida per les pautes preestablertes segons la nova constitució de l'ARC, tota ella escrita en "Cryylli". Es un llenguatge que per a raons de seguretat es indesxifrable per a la gran majoria de la població. La capsa on l'ARC guarda la nova constitució esta fet de radi lluminós per raons estètiques i sobretot per a mesura de seguretat. Així el lloc on esta guardada, esta damunt la "Torre Creixent", de la qual diuen que amb el temps serà l'edifici més alt de tot l'univers.

Per sobre la nit màgica de claror de color taronja abans del dia més llarg del any, s'està expandint l'immens espai del univers relluint molts sistemes planetaris diferents. Segons la seva tradició els trobadors solen assistir a la posta del sol amb els seus cants tradicionals i passar tota la nit per a veure com el sol es torna a aixecar. Cantant la memòria del seu poble, dels temps passat i sobre l'univers que té les seves pròpies regles, esperen un altre cicle dins la roda de cicles de la natura.

Ja ha començat el concert de l'Alambina. Canta unes estrofes per fer riure sobre el fet que alguna gent no deixen d'intentar imposar les seves regles al seu entorn, sense adonar-se, d'inútil que és. Alguna cançó tracta de la matemàtica del univers que sol resoldre els problemes a la seva manera, sovint intel·ligible pels humans, perquè molts d'ells només miren les coses des de un punt de vista molt personalitzat, com si ells mateixos fossin el centre de l'univers.

Entre la gran quantitat de vehicles aquàtics, hi ha una barca anomenada Sònia II amb tres persones a dins, escoltant el cant amb ulls lluminosos, menjant un pa amb sabor d'un passat llunyà i bevent un vi prohibit.
Tot i que saben que alguna subnau de L'ARC segurament està captant imatges per emetre-les el l'endemà als visors públics amb comentaris sarcàstics. L'ARC reivindica de ser l'únic que té el coneixement de "l'antiga i veritable llengua catalana". Per aquesta raó havien fet recomanacions virtuals durant els últims mesos, dient que la manera de parlar Català per part dels illencs de Cambrils esta definitivament passada de moda i que la Festa del Foc ja no té gaire importància ni sentit, perquè només és un costum, que es basa en unes creences supersticioses i confuses. I per donar encara més empenta a la declaració l'han certificat "El Pacte de Paraula" el EPP, un òrgan executiu de l'ARC, que lliura cada mes un butlletí orientat a una parla catalana pura i hermètica.


I terra endins..:

A les muntanyes cap a Cam-rod al costat del Pla de Campllong ha començat a pujar una llarga cavalcada de pelegrins, vestits d'abrics amples i grisos amb caputxes que casi tapen les cares, com si volguessin que no es vegin. A la foscor de la nit a sota la lluna de color taronja encara semblen molt més foscos, ells que amb això volen defendre la seva austeritat com a signe de ser els defensors de la transparència. És el CISC, que avui també fa la seva gran trobada anual. Se solen reunir dins de la Vall d'ombra que és tan enorme, que hi caben centenars de milers de persones. La majoria son membres del ARC a la vegada, i segons la seva comunitat tots son iguals. Cada membre té una espasa clavada a terra en un lloc del vall. Per saber quina espasa pertoca a cada persona, porten un clip amb un numero fluorescent enganxat al abric que ha de coincidir amb el numero fluorescent de l'espasa.

Només se sent parlar amb veu baixa com un murmuri i un xiuxiueig solemne. Es veu que tothom està esperant l'arribada del SENYOR "Orade" que és la paraula per no haver de dir Senyor, perquè es una paraula prohibida al 'us quotidià lingüístic de la població. El que es fa anomenar d'aquesta manera, es considera a el mateix com a màxim responsable per sobre de tots i pel que sembla, molta gent n'ha quedat convençuda.

Les siluetes immòbils d'uniformes grisos estan totes mirant una enorme pantalla aixecada a la sola del vall, on es mouen ombres i llums, que apareixen i desapareixen amb un so que fa: "Iooooouuuuu! Iooooouuuuu!" - "Aeeeeeuuuuooouuuuu!"
Tothom és conscient que això deu ser "Cryylli vocal", un llenguatge que se sol aplicar com a màxima mesura de seguretat general. Per aquesta raó la majoria de la població no tenen el permís d'aprendre-la. Per ells hi ha una salutació Standard que és: "Benvingut Orade!".

En realitat ningú coneix el personatge darrera l'Orade i les ganes de voler conèixer-l són considerades com a sacrilegi. Quan un membre del grup dels trobadors s'havia atrevit a voler esbrinar-ho, li varen dictar una nova sentencia per a persones amb comportament malaltís i vanitós davant d'un tribunal de l'ARC. Com a conseqüència semblava que l'esdeveniment havia causat unes màximes mesures estatals per treure la societat del perill que algun individu pugui imitar aquest acte tan abominable. Actualment estan discutint de fer funcionar un altre òrgan de control i repressió contra aquells rebels i contra aquestes tendències de no deixar-se guiar cap a un ordre perfecte sota la tutela de l'ARC. Cal afegir que ells consideren els trobadors com a persones massa temoroses amb una vestimenta contra la norma temporal i fins i tot amb barrets com patufets!!

De cop i volta se sent una veu taxativa. Un home vestit amb un conjunt platejat i un barret altíssim de pel rígida del tipus VAQUER, tal com ho demana la norma del temps, s'adreça al micròfon: "Companys, l' ORADE ens diu que hem d'anar amb compte amb els trobadors!!!" Tothom aplaudeix i per un moment es nota la immensa multitud d'individus que s'hi troben avui dins la vall. A la gran pantalla apareix una imatge en directe de tota aquesta gent prese
nt i els dona la sensació a tots, com si la gran multitud de persones presents encara fos més gran, transmetent una sensació d'importància a cada una d'elles.

El so del micròfon ressona als costats de la vall i l'aire porta fragments de frases de per tot arreu: "...hem d'anar amb compte.. hem d'anar amb compte amb els trobadors ..els hem de vèncer ..els seus cants son opi...la seva manera de pensar ..creences antigues sense valor.. només val l'Orade, el nostre Orade es la solució!


Mentrestant al mar..

A l'horitzó de les aigües salades comença a dibuixar-se un fil fi de llum i a estendre's ràpidament. Per uns moments les ones rellueixen en tots els matisos de colors imaginables. Una línia exacta sembla dividir el firmament del cel a una meitat encara fosca amb algunes estrelles i una lluna pàl·lida encongida, d'una altra meitat del cel, que ja comença a il·luminar-se amb un color blau molt clar. El raig de llum ja s'està convertint en un disc rodó del sol que està pujant ràpidament per damunt del horitzó d'aigua. Mentre que un silenci complert s'ha expandit entre els centenars de milers de persones que es troben a la vora o dins el mar. Només els sorolls de fons com l'aigua i un vent lleuger de la matinada acompanyen aquest màgic sentiment de pertinença a un sol conjunt davant l'espectacle immens que obsequia la natura. És un moment que sembla embruixat per unes forces sobrenaturals, desplegant una màgia que dóna la sensació d'eternitat, que fa que totes les altres coses perdin la importància per un instant..
Aleshores una coral de milers de veus comença a cantar:" Benvinguda llum, visca, visca l'univers, visca la terra sagrada, tot(e)s per una i una per tot(e)s!"