Podries ser tu

"podria ser qualsevol persona, però voldria que fossis tu"... això és el que desprenc dels teus versos. La necessitat d'expressar aquell desig de que fossis ‘tu'.
La lectura (o millor dit, les repetides lectures) d'aquest poema, m'ha desconcertat una mica, i no acabo de veure clar el significat que has volgut donar-li (meu culpa!... que segurament intento encabir-ho en el meu món, i no sé on encaixaria), per una banda veig una seria de desitjos, il·lusions, somnis... però per altre, retrets... i això m'ha provocat una mica de confusió, per una banda les "cortines grises" i per altre les "muntanyes del "no sé""... com buscant un futur no gaire clar, amb por.
... i de sobte, "mirada tendre pel riure feliç, d'una nena petita" (genial!)... buscant aquell record d'un temps ja passat.

M'ha agradat molt, això sí, d'aquí uns dies hauré de fer una altre lectura, per mirar d'aclarir el missatge que de ben segur se m'ha escapat. Però això m'agrada de la poesia, poder veure interpretacions diferent en cada lectura, i observar com el poema està viu, i expressa coses diferents segon l'estat d'ànim o el moment del dia... això és poesia.

una abraçada,
Jordi.