Deixa el món de la mentida!

Sorpren la netedat i pulcritud de la llum d'aquest poema, una llum tan mediterrania i clara venint d'algú de tant lluny... Errades? no hi pateixis... els primers que fem malbé el català som nosaltres, els catalans.

Seguiré llegint el que has publicat... apa siau!

(Ja ho he dit que m'ha agradat?)

No cridis tant que et sentirà!
Això t'ho dius a tu mateixa o li ho dius a ell? Per què no em queda clar si el que passa és que t'enganyes a tu mateixa o et queixes de què ell t'enganya.
Si del que es tracta és que juguen amb tu, no ho permetis i sigues contundent. Si en canvi, ets tu qui pretens enganyar-te d'una situació poc clara, obre els ulls i reacciona.
M'ha agradat la sinceritat de les teves paraules i aquest crit d'impaciència.
Et felicito.
Una abraçada.