Ja no em dol l'absència

Ja no em dol l'absència,
que es val de la distància
per apaivagar la força dels sentits.

Hem après a servir-nos
del plor de passades tristeses
i a acceptar l'inesborrable petjada
amb què falsos amors ens han marcat el cos.

Ens ha calgut saber escoltar la veu del mar
i deixar que la màgia de la nit
ens omplís de somnis l'Ànima...

Ara recordo
L'infinita tendresa dels teus besos humits
i cóm la teva pell suau m'acaricia les mans
i... ja no em dol l'absència...
He tornat a viure el moment,
i els records, esdevenint reals,
han vençut, per sempre, la distància