Ja n'hi ha prou!

Ja n'estic fart!
Ja en tinc prou d'amar!
Ja no vull agafar-me de la seva mà!

Vull ser lliure!
Vull deslliurar-me dels sentiments
que només senten els cadells!

No vull pensar amb ell!
No vull que estigui al meu costat,
perquè sent-ho que sempre n'està allunyat!

No vull seguir parlant!
No vull seguir recitant!
No vull tornar a plorar perquè ell no estigui al meu voltant!

Haig d'aprendre a oblidar,
Com la lluna fa amb el sol
I no pensar més en plorar!

Ni amb ell ni sense ell,
La vida segueix depriment
i derrotant cada dia a la ment!

Sí! L'estimo com ningú!
L'odio com ningú!
El necessito com ningú!

En ningú em transformaré,
Quan sense ell cada dia tornaré,
A mirar aquell vell xiprer,
Que cada dia m'espera,
I que cada dia es pensa que el miraré.

Prou! No hi és, jo si!
Sol en la obscura soledat
Penso massa, i sense dol
Em moro quan penso
En l'amor que cau sense resol!