JA ÉS TARD

Ahir hi va haver alegria.
Naturalesa i ésser humà,
com un sol cos
als ulls de la lluna,
deixaven que sol i pluja,
xafogor i neu,
tingueren esguard d'ells.
Però, vingué l'egoisme i la traïció,
violació, divorci, devastació...
i ara ja és tard, consciència.
Ahir hi va haver alegria.