ironies de l'amor

Un relat de: TMR .
No se que em passa. T’estimava i no volia fer-ho.
Ara que ja no t’estime, almenys no com abans, em sent buida. Es una sensació estranya no trobar a faltar els teus somriures, aixecar-me sense ser tu el meu primer pensament o anar-me’n al llit sense ganes de què sigues tu el que estiga als meus somnis. No se que és millor: estimar encara que no t’estimen per sentir-te viu o no estimar i sentir que ara ets com un desert que passa els dies sense pena i sense glòria.

Ara trobe a faltar trobar-te a faltar, que irònic!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

TMR .

42 Relats

19 Comentaris

25992 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.