Cercador
Invitació al futur
Un relat de: rautortorFotografia de Thomas Hertel a Fotocommunity
Què hi ha rere la línia subtil del temps
o rere el degoteig obstinat d'unes hores
que, fetilleres i vel·leïtoses, juguen
amb nosaltres, desvalguts ostatges de l’atzar?
Un miratge embadalit, tal volta un cau d’utopies,
o en alguna tolla d’aigües siempre noves
s’hi amaga un repte engrescador?
Capbussa-t’hi, sense miraments ni recances,
que els favors de la fortuna
són patrimoni exclusiu dels agosarats.
Bon any 2013
Comentaris
-
Quin comentari[Ofensiu]Nonna_Carme | 27-01-2013
pot fer una aprenenta com jo a un mestre com tu ? Que m'agrada ? Em sembla poc . Que m'encanta ? És un comentari pobre .
Tan sols puc donar-te les gràcies per escriure i per permetre que intenti aprendre quelcom de tu.
Gràcies per tot , Raul !
Una abraçada -
només que puc agraïr-te Raül...[Ofensiu]joandemataro | 18-01-2013 | Valoració: 10
que ens regalis a tots aquests poemes tan plens de saviesa, fruit de les teves reflexions profundes i del teu coneixement, i a més particularment em dediquis el teu temps per llegir i comentar tan amablement el meus poemes
t'ho agraeixo moltíssim Raül doncs m'esperona molt sentir-me tan ben valorat
una abraçada pregona, amic
joan -
Oportunitats.[Ofensiu]Carles Ferran | 11-01-2013
Sota un títol revelador presentes un poema rodó, que sedueix i engresca a mirar el futur com una oportunitat, com una promesa. Encara queda molt per fer i viure. Tan de bo puguem seguir compartint-ho.
Una abraçada.
-
Rere el temps[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 10-01-2013 | Valoració: 10
El pas del temps com a gran tempa de la poesia universal. què s'amaga rere seu? La fortuna, la buidor, la por o una oportunitat de descobrir? No conec gaire els clàssics però m'agrada llegir les interpretacions dels meus amics. Una forta abraçada i que tinguis una bona entrada d'any Raül.
Aleix
l´Autor
224 Relats
760 Comentaris
141216 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- El retorn d’una deu assecada
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol