INSPIRACIÓ

Un relat de: kefas

Els contes són mamífers que neixen d'un títol i mamen de la ploma de l'escriptor

Hi havia una vegada un substantiu que netejava un poema. Va començar pel primer vers i, a la primera escombrada, un verb va caure versos avall. El substantiu es va espantar i va córrer saltant per sobre els versos per veure si el verb s'havia trencat. Per sort, la lletra darrera era una “a” que havia quedat enganxada en una “i”, entre dos adjectius. Quan el va veure, va pensar que era un verb molt bonic perquè indicava el que a ell li agradava fer. Es va mirar el poema i se li va ocórrer que se’l podia quedar perquè el poema tampoc quedava tan malament sense el verb. Se’l va posar i es va mirar en els ulls de l'escriptor. “Hala, em queda força bé!”, va exclamar, “però em quedaria millor amb dues o tres paraules més”. Es va amagar dalt de tot de la pàgina per observar les paraules que l'escriptor hi anava posant. Varen començar a passar adjectius, noms, adverbis, pronoms i cap li feia peça. Fins que aparegueren dos articles bessons que tenien una música que li va agradar i, en un moment de descans de l'escriptor, els va agafar. Però no en tenia prou i va continuar observant. Finalment, després d'una llarga estona, va passar un substantiu que l'enamorà, perquè era un diminutiu com ell. El va agafar i va pujar dalt de la pàgina. Allí va trobar un pronom que, encuriosit, l’estava observant. Li va demanar si es volia quedar amb ells i, tots junts, es varen situar dalt de tot d’una pàgina en blanc. Quan l’escriptor es va acostar, varen veure als seus ulls que formaven una frase molt bonica: La rateta que escombrava l’escaleta. L’escriptor, meravellat, va començar a escriure-hi un conte.

Comentaris

  • Estira-i-arronsa[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-09-2021

    Potser sí que un no escriu allò que vol, escriu el que les paraules li dicten; però no n'estic gaire segur, també de vegades et pot costar dies trobar la paraula escaient. Tot això és un estira-i-arronsa, les coses no solen ser mai clares. Aquí has mostrat una possibilitat molt bonica amb un escrit amb molta originalitat.

  • Identitat Inedita | 02-09-2021

    Vaig llegir un llibre de 534 pàgines que es va desenvolupar a partir d'un títol sorgit a l'atzar. "La ruta dels espavilats".
    Així a raig és com escriu l'escriptor nat., Un relat, un flaix, un poema, una novel·la i per descomptat un conte sovint tenen l'inici a partir d'una paraula. Sense planificar, sense destí... Deixant-se portar per les paraules.
    M'ha agradat encara que no, sorprès.
    Abraçades

  • has capgirat el conte o la proposta[Ofensiu]
    Atlantis | 01-09-2021

    El teu conte és abans del conte...No és la primera vegada que escrius de com escriure i em sembla que d'això se'n diu..meto-escriptura?

    Interessant i original.

    Gràcies pels teus comentaris. M'agrada trobar-te.


  • Composició per a un conte: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-09-2021 | Valoració: 10

    Vaja conte tan fantasiós, Kefas.
    Cercant paraules i amb la fantasia has compost un conte sobre un conte, titulat: La rateta que escombrava l'escaleta.
    Molt bo i molt enginyós.
    Enhorabona, Kefas.
    Ets un crak.
    Saluts

  • Et recomano...[Ofensiu]
    llpages | 01-09-2021 | Valoració: 10

    de fer ús dels adverbis per netejar un poema: massa llarg, malament, acceptablement, prou bé, després, etc... Són terriblement més eficaços que els substantius i, a la llarga, igual d'inspiradors. Això sí, pateixen de vertigen i no poden enfilar-se a la capçalera d'un full en blanc, désolé. Et seguiré llegint!

  • Escriure un conte[Ofensiu]
    Prou bé | 01-09-2021

    La cerca de paraules, quan escrivim, a vegades és un mal de cap. encara que escriguis a raig. El teu relat ens dóna pistes de com resoldre-ho fàcilment... gràcies!

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: