Insomni

Un relat de: Alex Roa
Contemplant el mirall,
Narcís dels anhels, dels talents fugissers,
Desperto.
I no és despertar honest,
Doncs toquen les dues i el llit es desfà
Davant els ulls cansats,
Àvids de cloure’s per fi una nit més.

El fermall del dia
Volca tots els pensaments;
Malaguanyada nit que no em descanses,
Malaguanyat matí
Que el son em furtarà, pervers.

Però qui és capaç de descansar
Quan la inspiració, de sobte, el besa?
Esguard a esguard, m’obliga a observar,
De bat a bat, els somnis de la vetlla.

L’aire és de sobte alimentat,
I el buit no hi té cabuda.
Ajaguda, la musa més distant,
És per les altres abatuda.

Contemplo encara, al meu mirall
Aquell estrany que sovint desa pensaments
en un esglai,
Realitat... per somni empesa.

I és quan desperta el meu cap,
El meu ànim, tot jo, l’esma.
Però no és honest despertar!
Un matí, de temps preciós,
De gaudi fred,
He tornat a perdre.

Comentaris

  • La inspiració i l'insomni[Ofensiu]
    Marteta | 28-02-2014 | Valoració: 10

    Quan les paraules et criden no se'ls pot dir que no. Sempre dic que escriure és com somiar, i que més enllà del somni escrivim els capítols de la nostra vida de manera inconscient.

    M'ha agradat el poema!


    Marta