Innocència

Ah, la sabuda innocència,
perduda ciència,
arreplegada pels núvols
de la ignorància del saber
que tot és ignorat,
més en els dies nous, encara.
Més en les nits de lluna rara,
que diuen que no vol dir res.

Maleït benefici de la saviesa cara,
que tenint-la la perdem
quan la coneixem de prop, massa
per reconèixer que la desconeixem.

Ah, la sabuda paciència,
innocència perduda.
Jo la buscaria encara
quan ja ni Júpiter la busca.
Cercar l'origen, diuen,
és absurda recerca.
Jo dic: anar d'on vens
és recordar la meta.

Jo dic: pacients,
que d'innocència escassa
omplirem els sentiments
que buiden l'esperança.
Diuen: sigueu savis, joves,
sigueu homes.
Dic jo: sigueu joves, savis,
no tant homes;
més estalvis,
menys t’amaguis,
menys gris.

Més qui;
menys què.