Inici de recobrament?

M'ha intrigat, de seguida que l'he vist, aquest títol amb interrogant.
El primer vers, evidentment, accentua la importància del mot i jo continuo llegint, encuriosida... i em trobo amb un poema breu, de paraules molt significatives que parlen de naixement, de creixença, de procés i trajectes: em sembla que en pocs versos has concentrat molta vida, i ho has fet fins al darrer mot, amic Ramon!

Espero que l'any hagi començat bé... ha estat així?
T'envio una abraçada bona, per estrenar-lo com cal,
Unaquimera

fas palpitar els versos a un ritme frenètic, com si respiressin. La teva vessant més humana és palpa a cada brot que en fas paraula, vestit d'un poema, peça per peça.
És clar que forma part del teu tarannà particular!I com m'agrada llegir aquest cant, com no, de la vida!!!
"pont" mmm...tal qual, com si n'haguessis dibuixat, com si a banda i banda hi haguessin esquitxos d'altres colors; també amb olor a terra!!!
Si Bonet, els que l'intuïm ja fem dibuixos del teus versets, al contrari doncs del que ens proposes sempre!

moltes, o tan sols una, que alguna cosa passa, entre el temps i la vida, i que tot ha de tenir un preu.
I jo, bancari a hores, això del recobrament em sona a feina perduda, un recobrament, un "re" el que sigui, és una pèrdua de temps que et fan perdre els altres.

Però bé, m'agrada com ho dius, i com queda escrit.

Una forta encaixada.

Ferran

Amic Ramon!
Aquest poema, merescut guanyador del Melorepte sobre la mítica cançó del "Pele", que ens va proposar la Carme, comença amb un haiku que ens fa de contestació a la pregunta del títol, i acte seguit, amb versos curts (de quatre i cinc síl·labes, amb rimes irregulars) ens transmets els teus sentiments que són una barreja de desencís i desig de recobrament. Un desig que, com ja saps, compartim.
Una forta abraçada!
Molta salut!
I...

Això d'escriure pocs "renglons" i dir tant en contingut no és gens fàcil. El mèrit rau en la senzillesa, la sinceritat i la passió en què un escriu.
Molt Bon Any Nou, poeta!
Una abraçada.

Mercè

Amb el simbolisme d'aquesta paraula "recobrament" que ens poses al títol entrem en l'essència del poema amb el ver desig de renéixer , com el plançó que de soca vella perllonga en la vida o com l'heura que s'arrapa fort en les escletxes i creix i creix…
Un poema bellíssim , ple de fortalesa, poques paraules, com si ja estes tot dit, com si no poguessin ser d'altres.
M'agrada molt, sento el desig de rellegir-lo per iniciar un cop més el meu recobrament.

Gràcies Ramon,
Una abraçada,
Núria