Ingràvids

Un relat de: Ingràvids

Sostenim amb dignitat el nostre núvol
a un alt preu, el de l'eterna dualitat.
Per ser lleials, som deshonestos:
lliures al capdavall malgrat les servituds.
Per ser fidels, som traïdors,
creem espais que resten ocults.
Recorrem eteris camins incerts,
ens trobem a mons que anem fingint.
Però no podem resistir per molt temps
la incerta llunyania de la terra,
la terrible nostàlgia del contacte
d'una galta jaient a la sorra calenta.
En la tèbia platja d'un matí d'estiu
puja el sol irradiant sobre els núvols,
se'ls emporta esmicolats en paraules
i ens torna, esclavament, la gravetat.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ingràvids

Ingràvids

24 Relats

75 Comentaris

31444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


Ingràvids és un projecte del

Col·lectiu d'antiartistes

Dues palmeres

Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.

Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.

Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.


..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.

Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com