Ínfimes mesures

Un relat de: allan lee







Jo faig mapes dels camins de terra
que duen de la masia al canyar
i passo llargues solejades de serp
calculant dolces, ínfimes mesures.

Dels volubles canvis de les coses
consigno plànols i dibuixos
als meus apunts de camp:
el relleu de la pedrissa
sota el pas de les llagostes,
la branca groga i blanca
de l’arç blanc atrapat en l’esbarzer;
les plomes ensagnades i flonges
que el carnisser escampa;
el nombre joiós dels fruits de l’heura;
l’escorça corsecada que sobreviu
als seus hostes ferotges; empremtes
de batecs, efímers aliatges.

I, fins que es tanqui el cicle, ineludible,
tals evidències de tristesa i de follia
es guarden curosament, dins un calaix,
entre pots de colorants i fulles mortes.


















Comentaris

  • Dibuixar escrivint[Ofensiu]
    rautortor | 19-10-2011

    La teva forma de descriure m'invita a llegir-te. Realment, aquest és l'objectiu de qualsevol escriptor: seduir el lector. Fas fàcil el difícil i fas que sembli més senzill del que realment és. Com diem per aquí, hi tens la mà trencada. Com si fessis servir indistintament la literatura i el dibuix.

    Aquest comentari val per la resta de relats. "La caseta" m'ha semblat deliciós.

    Per això, no només et felicito pels teus escrits, sinó que també em congratulo de què escriguis per tots nosaltres.

    Gràcies pels teus comentaris al meu sonet "preguera pagesa" i et convido a llegir el que avui mateix penjaré sobre un indret del meu poble, la "coma'ls pins". A veure què et sembla.

    Raül


  • A l'arquitecte[Ofensiu]
    Onofre | 30-09-2011 | Valoració: 10

    ...
    Fins que no torni arribar la tempesta
    Que el setembre els raïms s'endú
    colliré els fruits que la terra em deixa
    ans que pel barranc s'hagin perdut
    ...

  • això[Ofensiu]
    Urepel | 01-09-2011 | Valoració: 10

    és poesia, i vocabulari i passió. Agraït del teu comentari doblement llegint i sentint ara el que has escrit. M'agradaria perdre'm entre aquesta natura versada.

  • Jehejjee!!![Ofensiu]
    rnbonet | 28-08-2011


    Passava per ací i ....

    Jo faig camins pel mapa de la terra
    que em porten del canyar a la masia
    i dibuixe matins de serp assolejada
    amb dolços cants als arbres i bestioles.

    Veus? Jo he escrit 'renglons curts'; tu has fet un poema. 'Hélàs'! 'Voilà' la diferència!

    Salut i rebolica!

  • un cant a la natura ,,,[Ofensiu]
    joandemataro | 14-08-2011 | Valoració: 10

    com sempre en els teus poemes, bells versos amb un vocabulari ric i un conjunt realment de qualitat
    t'agraeixo molt el teu contacte sílvia doncs venint de tu és doblement benvingut perquè la teva poesia és un gran referent per mi dins de RC

    una abraçada i fins aviat
    joan

  • Meravellós![Ofensiu]
    Narcis08 | 12-08-2011 | Valoració: 10

    Gràcies pel comentari de l'article. Has vingut mai al meu bloc? Potser t'agradaria...

  • regust de escorça i heura[Ofensiu]
    aromadarç | 31-07-2011 | Valoració: 10

    és veritat el que diu un company aquest poema és una cançó, te música dins la seva ànima, silencis, llargs potser, notes de petjades fondes, vols de llagostes fugisseres. No sé si seria capaç de composar la música; però si algú s'ofereix, la cantaria amb molt de cor, amb tot el cos, ja que el text s'ho mereix. Gràcies pel teu preciós comentari, et seguiré llegint...

  • Una cançó[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2011 | Valoració: 10

    Ja des del primer vers he vist una cançó en aquest poema. La musicalitat que desprèn, el ritme de les frases, una bona guitarra i una bona veu cantant amb els ulls pensatius tot el que tan meravellosament descrius. Gran retrat d'un estiu ple de dibuixos, natura i reflexions plenes de llums i colors vius. Una meravella. Abraçades!

    aleix

  • Precioses imatges[Ofensiu]
    maria bonafont giménez | 30-07-2011 | Valoració: 9

    Tot el poema traspua frescor. Imatges molt riques i que et fan sentir en pur contacte amb aquesta natura interna-externa que el poeta ens mostra. M'ha agradat molt.

  • És com un bàlsam [Ofensiu]
    Núria Niubó | 30-07-2011 | Valoració: 10

    Profundes, dolces i ínfimes mesures, passeig per una natura que és fa íntima. És com un anar per dins els records on tot és efímer i voluble. És com acaronar la vida.

    Quina delicadesa de poema Sílvia, m'ha fet emocionar, és tan bonic! Sento el desig de memoritzar-lo per dir-lo fluixet en aquelles estones de silenci i solitud, és com un bàlsam per l'esperit.

    Una gran i càlida abraçada estimada Sílvia i guardem-nos de les hores de calitja tot fent camins en la memòria.
    Núria





  • Els mapes[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 29-07-2011 | Valoració: 10

    Vaog llegir fa temps que qui fa mapes es perd..... anecdòtic !!!
    M'agrada molt el teu text.
    "I, fins que es tanqui el cicle, ineludible,
    tals evidències de tristesa i de follia"
    La tristesa és follia ? La follia és tristesa ? Vaig reflexionant.

  • Calderer | 29-07-2011



    !

  • Gràcies Sergi per la correcció! és ínfimes, efectivament, com dius. Molt agraïda![Ofensiu]
    allan lee | 29-07-2011

    Completament Silvia!
    Xirigau | 28-07-2011 | Valoració: 10
    Pel que fa al teu comentari al meu relat La Joia i l'Oblit: simplement, et diré, m'ha animat moltíssim el teu comentari. Gràcies, Silvia.


    Sempre he pensat que ímfimes s'escriu ínfimes. ( Potser he fet un petit descobriment! ).

    Naturalisme científic? Biologia romàntica? Neopresentisme? No! Completament Silvia! Fantàstic!


    Sergi

Valoració mitja: 9.89

l´Autor

Foto de perfil de allan lee

allan lee

47 Relats

599 Comentaris

213230 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic allan lee per Geddy Lee, Alan Lee, Edgar Allan Poe ( music, il.lustrador i escriptor respectivament).
També em dic Silvia Armangué Jorba.


allan.armangue(arroba)gmail.com