In memoriam

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Una immensa roda de molí
fragmenta la il·lusió dels somnis.
La llum del crepuscle afila els talls
de vidre, i embruixa per moments
la vista. Un final. Un comiat.
Una fulla que aterra, discreta.
Un altre parèntesi tancat
en el camí de la vida. Una altra
veu esdevinguda, avui, record.

Davall les alzines lluçaneses,
i entelant tots els carrers de Prats,
una boirina alenteix el pas
de les hores. Un instant de pau.
Silenci. Buidor i plenitud
alhora. No ens emportarem res,
diu la saviesa popular,
i és curiós perquè, tanmateix,
són tantes, les coses que deixem...

A Joan Pi, en humil homenatge.
Per tota la confiança rebuda,
des d'aquells primers passos d'aprenent d'escriptor
i com a testimoni de la meva més sincera gratitud.

Fins sempre.


1 de maig de 2007


Comentaris

  • Profundes reflexions[Ofensiu]
    llacuna | 07-09-2008 | Valoració: 10

    Tant de bo fos ben visible aquesta roda de molí que dius, potser seríem més realistes, no sé si seria bo o no, tot i que de vegades penso que sí.

    I molt realista aquest "una altra veu, esdevinguda, avui, record". Tot sembla que està destinat a morir si no és que ho forcem, oi?

    Sobre les "tantes coses que deixem" i pensar que ho haurem de deixar tot...bufff! s'em fa una muntanya, potser que comencem a acostumar-nos-hi...


    salut!

  • Quan el sentiment[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-08-2008 | Valoració: 10

    esdevé enyorança, es poden escriure poemes tan bells com aquest. Es preciós!
    Nonna_Carme

  • Sense temps ni ordinador...[Ofensiu]
    deòmises | 12-08-2008 | Valoració: 10

    Entro a RC enmig d'un forat que he intentat tenir en el tràfec de l'estiu (dos mesos sense dia lliure...) i entro al teu espai un moment i em trobo aquesta meravella de poema.

    Mort i pèrdua, temes recurrents però sincers al llarg de la història.

    Sempre és un glop d'aigua fresca el teu espai...

    Gràcies, d.

  • Clar de lluna | 22-03-2008 | Valoració: 10

    ...bonic homenatge Vicenç!

    "Un instant de pau.
    Silenci. Buidor i plenitud
    alhora. No ens emportarem res,
    diu la saviesa popular,
    i és curiós perquè, tanmateix,
    són tantes, les coses que deixem...


    En aquest tros, no tinc paraules, les guardo per mi...

    Una abraçada!

  • Un comiat tendre...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 09-07-2007 | Valoració: 10

    i amb tota la força dels sentiments. M'ha arribat aquest instant de silenci, quan sembla que tot s'atura però no, és la sensació que al nostre voltant la vida s'alenteix, com si volgués respectar la nostra enyorança.
    Una abraçada, Vicenç

  • Amb senzillesa[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 14-06-2007 | Valoració: 10

    i amb concisió. Un molt bonic homenatge, sense escarafalls ni innecessaris dramatismes.
    Hola, Vicenç. Per poc que pugui ens veurem a la llibreria Ona el dia 19.

  • gypsy | 06-06-2007 | Valoració: 10

    "...un altra veu esdevinguda avui record..."
    i és que som un compendi de records que anem acumulant amb el pas del temps i de les experiències que ens regalen les relacions amb els altres.
    Una part d'ells, viu en nosaltres.

    Bellíssim homenatge i poema, sense dramatisme ni foscors, com veure'ns l'interior a la llum del dia.

    petons.

    gypsy

  • En el nostre cor sempre hi queda la memòria de les bones persones[Ofensiu]
    Frida/Núria | 18-05-2007 | Valoració: 10

    Hola Vicenç aprofito per tornar-te a saludar, aquest cop virtualment. Ha estat un plaer poder fer-ho personalment.
    Aquest poema teu dedicat a un amic és un gran gest per reconèixer que no va passar en va per la teva trajectòria literària, està banyat amb boira sense presses i carregat de sentiment.
    Destaco:
    i és curiós perquè, tanmateix,
    són tantes, les coses que deixem...

    Una abraçada

  • Quan la veu esdevé record...[Ofensiu]
    Anagnost | 09-05-2007 | Valoració: 10

    ... quan ens hem de referir a persones que ens han importat molt en pretèrit perfet. En tot cas, mentre en aquest record nostre hi retrunyi aquella veu, vol dir que un alè de la seva vida sura en l'aire que respiràrem plegats.
    Vicenç, crec que encara no havia tingut ocasió de dir res dels teus poemes, però, ara, en fer-ho per primer cop, no puc sinó expressar que la teva obra és d'una gran bellesa i sensibilitat. Et llegiré sovint.

  • De debó[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-05-2007 | Valoració: 10

    Es retira la llum i avança l'ombra sobre el paisatge exterior just quan sembla que la vida deixa guanyar aquesta partida d'ara i aquí a l'absència.
    La melangia pren protagonisme en produir-se un buit entre les companyies significatives i properes, de tal manera que cap altra forma omple exactament l'espai deixat per la mancança, al qual només ens podem apropar amb paraules carregades d'intenció: record, memòria, homenatge.

    Un poema bell i suau que gairebé rellisca davant els ulls sense que els contrastos que destaca trenquin la pau que l'amara en cap moment. I digne, mesurat, tendre, discret. I sincer, sentit, íntegre.
    Un poema bo de debó!

    T'envio una abraçada com la boirina: de les que envolta i persisteix, per si et ve de gust deixar-te-la posada una estoneta,
    Unaquimera

  • Perdona,[Ofensiu]
    brideshead | 07-05-2007 | Valoració: 10

    crec que un homenatge així, tan sentit i tan ben escrit, mereix alguna cosa més que unes paraules... I també aprofito l'excusa per tornar-te a donar les gràcies per tot i... per fer-te una altra abraçada, és clar!

  • Una gran reflexió...[Ofensiu]
    brideshead | 07-05-2007

    que combina a la perfecció la bellesa que adquireix el paisatge del Lluçanès quan, lentament, es va fent de nit i els llums i les ombres semblen aturar el temps... I llavors, l'escriptor sent la pau d'uns instants íntims, de solitud, de pau, que li permeten rememorar una persona i la gran estimació que sent cap a ella, des d'una perspectiva nostàlgica, amicable, admirada.

    I amb uns fragments d'una serena bellesa, als quals ens tens tan acostumats:

    "...
    La llum del crepuscle afila els talls
    de vidre, i embruixa per moments
    la vista. Un final. Un comiat.
    Una fulla que aterra, discreta.
    Un altre parèntesi tancat
    en el camí de la vida. Una altra
    veu esdevinguda, avui, record
    ..."

    En Joan Pi hauria sentit una profunda emoció en llegir aquestes paraules, venint de qui vénen... un escriptor brillant i, per sobre de tot, agraït. I penso que aquesta virtut és la que millor qualifica una persona: saber agrair, per molt amunt que estiguis i per molts èxits que tinguis.

    Ja saps que no vinc a "veure't" tant com m'agradaria però, quan ho faig, sempre tinc la certesa de trobar una altra bella creació. I mai no em falla... Si tot va bé i res no es torça, crec que ens podrem veure ben, ben aviadet...

    Una forta abraçada, Vicenç. Ja tinc ganes de tornar-te-la a fer en persona!

  • La memòria dels vius[Ofensiu]
    Nurithy | 05-05-2007

    fragmenta la il·lusió dels somnis. ...

    magnífic! Transmet la serena força inamovible de l'esdevenir!

    Una abraçada!

  • Hola, Vicenç[Ofensiu]
    brumari | 05-05-2007

    "Un instant de pau", per acomiadar i recordar l'amic que ha marxat. Tensa malenconia sota la boirina que ho entela tot, menys els sentiments.

    "No ens emportarem res, diu la saviesa popular, i és curiós perquè, tanmateix, són tantes les coses que deixem…". Una reflexió trista i bella alhora.

    Una abraçada

Valoració mitja: 10