Cercador
In-explicacions
Un relat de: Estel d'argent- Compartir:
M'agradaria dibuixar un cos
ebri de voluptuositat i d'anys
i entregar-te'l de penyora.
Què se n'ha fet, senyor meu,
de les ribes florides del riu?
Com explicar,
amb les teves paraules blanques,
el món que travessa la meva retina
i es dispersa,
viu i esquinçat,
com punts de llum endimoniats dansant a l'aire.
Com teixir paraules en un telar
fet d'una rosada d'erma bellesa.
Com mirar les estrelles a la nit esporuguida
i no sentir-se trasbalsat.
Caço la llum del Déu Ra,
mig cegada,
i caic en la teranyina de les meves entranyes.
Esbosso versos amb fils finíssims de paper
que m'eixorden en silenci.
Què se n'ha fet, senyor meu,
dels frondosos i diàfans records?
Com sadollar l'ésser sempre insatisfet;
com romandre invariable.
l´Autor
53 Relats
98 Comentaris
61686 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.
Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...
Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.
Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p