Impressió d'una tarda estranya

Un relat de: Alex Roa
Una tèbia llum
Fa endevinar la caiguda
Del focus enllà,
Taronja resplendent
Sobre finestres i fusta.

Un aire calent,
Que es refresca lentament.
L’aroma de la tarda,
Les paraules en corrent.

He sabut de l’endut
Enllà rere el teu cor,
Però no sento res;
Potser per tu m’invento
Sentiments estranys,
Però per sentir-te a prop.

Una fi del dia càlid,
Insuportable,
Ara de sobte plàcid
I lluent.

La màgia del retorn de l’ombra,
De l’aire,
Del sentir caure el sol
Rere els arbres.

Jo escric aquí,
Extasiat,
Sobre l’escriptori
De paraules buidat.

M’he oblidat del deure
I m’he centrat en l’interior.
La música ressona a les venes,
I me l’he endut al cap,
Fent de les paraules
El testimoni vague del cor.

En una tarda estranya
Escrivint impressions
Rere la notícia cridada
Pels enutjosos corbs.

Comentaris

  • Incerteses[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-06-2014 | Valoració: 10

    Has descrit amb detallisme una tarda d'incerteses. La feixugor del dia, la dificultat del sentiment en companyia i el retrobament amb l'escriptura i el jo. Magnífic poema de sinceritats i instants de dubtes. Humanitat al cap i a la fi. Una abraçada Alex.

    Aleix