Imagina

Un relat de: Soliloqui

Tanca els ulls. Imagina't que avui és tretze de març. O vint de juny. O no, no, millor disset d'agost. .

Imagina't que avui, fa bon dia. Que no hi ha boira. Ni a fora, ni a dins. Que avui, tens ganes de riure, de sortir al carrer i cridar ben fort que ets feliç.

Imagina't que no hi ha res que et preocupi. Que no tens ganes de discutir-te amb ningú. Que estàs de bon humor. Que no hi ha res que et faci estar malament.

Imagina't que tens algú al teu costat a qui pots abraçar ben fort mentre camineu junts enmig de la multitud i dir-l'hi a cau d'orella que l'estimes. O que tens una agenda plena de telèfons d'amics a qui pots trucar per anar a fer el got. O per anar al cinema, si ho prefereixes.

Imagina't que rius fins a plorar. Que les males herbes han deixat de tapar els rosers. Que et sents el rei del món. Que la teva vida està plena de bons moments. . I que tens moltes persones disposades a compartir aquest moments amb tu,

Imagina't, que tot això es pot fer realitat. I fes-ho.





Imagina't aquest dia triat a l'atzar a la meva vida.. Oh Hollywood filma-ho!

Comentaris

  • Imagina[Ofensiu]
    Perestroika | 26-08-2006

    que de debò desitges tenir tot això, i que decideixes lluitar fins aconseguir-ho, que deixi de formar part de la teva imaginació i passi a la realitat

    Imagina't que lluitant es pogués ser feliç... Perquè no intentar-ho?

  • Quantes vegades[Ofensiu]
    NitsdAbril | 03-04-2006

    hem imaginat tot això que descrius en el teu relat, quantes vegades hem somiat que fos real, quantes vegades ens hem adonat que la realitat fa mal... et seguire llegint!

    Nitsd@abril.

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

50093 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]