Illa d'Estany

Després de travessar muntanyes i valls, tendresa de verd i de flors, arribem al nostre estany. Solitari, bell, amagat.
Deixem les coses i entrem dins l'aigua, transparent i fresquíssima. La pell, poc a poc, va trobant la seva exacta temperatura, el cos es vivifica de nou. Un estiu més, nedem fins l'illa.
Sortim de l'aigua, a la fi tornem a trepitjar aquest estimat tros de terra, on hem fet ressonar les més lúdiques rialles, folls de bellesa, any rera any, des qui sap quan.
Caminem fins al diminut bosc de pins: el rètol de la felicitat, que dibuixaren les noietes, encara hi és.
Ens enfilem fins al cim d'aquest retall de paradís: veiem les truites nedant tranquil.les, úniques habitants d'aquest insòlit planeta, d'aquest mar de lluna guardat per les muntanyes.