Ideals

I com tu bé dius, també tòpic, però s'ha de saber aplicar aquest tòpic, no mantenir-lo com una excusa. Realment ens hem de cuidar la bellesa interior, fent les coses que ens agraden, no deixant de somniar ni tenir projectes, donar-nos temps, apreciar detalls...Fer-ho activament, plantejar-s'ho, perquè això, no ve sol.

Petons des de Barcelona :-)
Xitus.

És curios com llegint el teu escrit em passen tantes coses pel cap...
Ideals... Tornem al mateix, què són?
Per a mi són un principi bàsic d'existència, un pilar bàsic en la meva vida, quelcom que em defineix. I sobretot, la part que m'agrada més d'això és que sóc exclusivament jo el que els triu, encara que potser és una ilusió, un miratge que ens fa sentir millor. Però fins que no em trobi amb aquesta utopia anomenada veritat continuaré creient que sóc jo qui controla els meus ideals.
L'única realitat de que estic convençut són les idees d'Epicur, encara ningú me les ha desmontat ni m'han demostrat que focin falses, espero que puguis llegir els dos capitols de l'Apologia d'Epicur que he deixat penjats. Si m'aturo a pensar me'n adono que n'estic enamorat.
Moltes gràcies pel teu comentari, és difícil trobar gent a qui els agradi Epicur en mig de la societat consumista en la que vivim (de moment, jo el primer, s'ha de reconeixer) Encara que cada cop intento separar-me d'aquest esteriotip que m'estan intentant imposar.
Ja acabo que només és un comentari.
Espero que hagis disfrutat amb la reflexió dels sentiments