i tu, em cridaves.

Cada cop que recordo aquells moments, cada cop que recordo tenir-te davant mentre em cridaves, mentre em feies sentir a cada paraula a cada crit més.. inútil, per haver-te estimat. El món m'anava caient damunt quant tu no feies més que créixer-te, no creia , no podia imaginar-me que tot això acabés aixi, no hagués dit mai que acavariem així, no podia creure'm que siguessis així, no puc creure el que acabo de viure el que acabo de veure, el que acabo de sentir, que ha sortit de la teva boca, ha sortit dels teus llavis d'aquells prims, fins , tendres, dolços, dels que soc addicta. No sé si recauré en els teus braços altre cop, no puc saber que passara, però no et podré veure més com ho feia abans.