I són contes sense història, sense principi ni final

I vaig començar un diari sense saber escriure perquè volia escriure.

I vaig seure davant d'un ordinador perquè volia escriure.

I vaig escriure contes sense història, sense principi ni final perquè volia escriure.

I vaig triar els meus estudis perquè volia escriure.

I vaig escriure sense escriure i perquè ningú no ho llegís.

I vaig condemnar els meus estudis perquè volia escriure.

I vaig continuar el meu diari, els contes sense història, sense principi ni final perquè volia escriure.

I vaig buscar un espai perquè volia escriure.

I vaig condemnar la condemna dels meus estudis perquè volia escriure.

I avui que ja és demà i encara no he escrit res.

Potser no volia escriure.

Potser no sabia escriure.

Potser no vaig poder escriure.

I avui encara no és ahir.

Potser vull escriure.

Potser sé escriure.

Potser puc escriure.

I demà serà ahir.

Potser voldré escriure.

Potser sabré escriure.

Potser podré escriure.