I ET TROBO TANT A FALTAR!!

Un relat de: joandemataro

MASSA FA QUE VAS MARXAR
I ET TROBO TANT A FALTAR...
QUE SEMBLA QUE EL TEMPS VAS PARAR
A L'INSTANT QUE ENS VAS DEIXAR.

RECORDO EL TEU PATIMENT
QUE AMB GRAN DIGNITAT PORTAVES
NO ERA PAS JO TAN VALENT
QUAN LA LLIÇÓ M'ENSENYAVES.
MASSA FA QUE VAS MARXAR
I ET TROBO TANT A FALTAR...

TAN GRAN ÉS ENCARA EL MEU DOL
QUE EM FA SENTIR DESCONSOL.
COM PODRIA SER FELIÇ
SI PER MÉS QUE SURTI EL SOL
DINS MEU, SORTIR NO VOL?


I A LA NIT, ALTRA VEGADA
UN SOMNI M'HA ENREDAT
DONCS AMB TU TRANQUIL PARLAVA
T'OLORAVA, ET TOCAVA
I TAN MATEIX...NO HAS TORNAT.
TANT FA JA QUE VAS MARXAR...
I ET TROBO MASSA A FALTAR !!

PERÒ NO VULL QUE AQUEST RECORD
SIGUI NOMÉS PER PATIR
EL QUE VULL ÉS HONORAR-TE
I A TOTHOM PODER-LI DIR:
COM M'AGRADARIA ABRAÇAR-TE!!

SÉ QUE NO ET VULL OBLIDAR
PERÒ JO HE DE SEGUIR, CAMINAR...
PER AIXÒ HE DECIDIT...
QUE SEMPRE ET DURÉ AQUÍ DINS,

QUE AQUEST RACONET DEL MEU COR
NOMÉS SERÀ PER A TU...
I MENTRE NO EM LLEVI LA MORT
GUARDARÀ EL TEU RECORD.

MASSA FA QUE VAS MARXAR...
SEMPRE ET TROBARÉ A FALTAR.

Comentaris

  • De'l més pur romanticisme[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 23-05-2010 | Valoració: 10

    De'l més pur romanticisme m'ha semblat aquest poema. Amb una excel·lent rima i un contingut amb sentiment.
    Jo que, confeso, que no m'havia atret mai la poesia, tinc que dir que he gaudit amb aquesta breu lectura.

    Rafael P. Lozano

  • Colpidor, però real.[Ofensiu]
    Fada del bosc | 23-05-2010

    Encara que passi el temps i la vida segueixi, encara que les nostres llàgrimes es van convertint en bons records, encara que somriem i diem que estem bé, els trobem a faltar, tal com expresses en el teu poema intentem mirar endavant però sempre els portem dins el nostra cor.

    "el bes de la mort" va sorgir desprès de perdre l'Eva amb només divuit anys, i com tu dius la trobem tant a faltar... i "Estimat pare" és com una carta al meu pare que... el trobo tant a faltar.

    El teu és un poema colpidor, però real, en que més d'un ens sentim reflexats.

    La fada.

  • Enyor...[Ofensiu]
    brins | 14-05-2010 | Valoració: 10

    No l'havia llegit, encara. Gràcies per adreçar-m'hi.

    Amb altres paraules, amb versos diferents, diem el mateix, Joan. Expressem el gran dolor que sentim per la pèrdua d'un ésser estimat que no podem ni volem oblidar. Cerquem, amb els nostres mots escrits, una mica de consol.

    Una afectuosa abraçada,

    Pilar

  • sempreningú | 13-05-2010 | Valoració: 10

    Molt impactant, em sento identificada en les teves majúscules d'impotència... És tan dolorós, inexpressable, massa gran. És com tot l'aire.

    He desat el poema de l'Edu abaix, en un comentari... Edu

    Molta força, molts ànims. En la poesia, en la literatura, trobarem una mica de refugi a tant dolor.

  • Sensibilitat i emoció[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-04-2010

    Vas escriure un poema molt sensible i emotiu, que deixa veure l'estat d'ànim i els sentiments del poeta que els expressa de manera planera i efusiva.

    Per correspondre als teus mots, no puc per menys que oferir-te, ara que el moment és l'oportú, una Dedicatòria molt especial per a mi.

    I per a què no trobis a faltar la meva abraçada en una dada tan assenyalada per als que estimem les paraules escrites, t'envio una digna d'una Diada Literària,
    Unaquimera

  • montserrat tafalla rigol | 20-04-2010 | Valoració: 10

    calcat de la vida mateixa

  • Precios[Ofensiu]
    Hannah | 20-04-2010 | Valoració: 10

    Sincer, emotiu, esplèndit.
    Salat i dolç a la vegada.
    És difícil sempre una pèrdua, però m'encanta quan dius: "he de seguir però et duré dins".
    T'entenc molt bé...
    Sempre són amb nosaltres guiant-nos i donant-nos un cop de mà quan fa falta.

    Una abraçada de Hannah

  • gràcies[Ofensiu]
    joandemataro | 20-04-2010

    Gràcies Mercè per la teva valoració, la veritat que recordo poc després de morir ma mare que ja vaig escriure-li un poema, però era massa gran el dolor en aquell moment...ara ja fa 10 anys gairebé que ens va deixar i sé que sempre la trobaré a faltar pel que signicava per mi...però ara ja no ho dic des de la pena sino des de l'orgull de tot el que em va donar...
    fins la propera..estem en contacte
    joan

  • Molt emotiu![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 20-04-2010 | Valoració: 10

    Per sort no he passat el mal tràngol de la mort dels meus pares, tot i que ja són molt grans. El teu poema transmet amb paraules senzilles i punyents l'enyor que sents quan et falta un ésser tan estimat com és la mare.
    Així és la vida! Saps, com bé dius, que sempre la duràs dins el teu cor.
    Una abraçada.

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

442010 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan