Cercador
Història d'un atractament en dos estils.
Un relat de: unicorn_blanc_del_bosc- Compartir:
Presentem dues històries similars però en dos estils diferents: narrador càmara i narrador omniscent.
En narrador càmara, com si fós una càmara de debò, no es poden veure (sí podrien, com a màxim, deduir-se) els pensaments dels protagonistes; en aquesta càmara es poden veure paraules, descripcions de paisatges, accions...
En narrador omniscent, al contrari, el narrador pot explicar pensaments i pràcticament qualsevol cosa que passi en la història, pràcticament sense límits. (En narrador quasi omniscent el narrador es centra en el protagonista i explica els pensaments i detalls d'ell, però no explica els pensaments dels altres.).
Explicats aquests detalls, aquí van les dues històries semblants en narradors diferents.
Història en narrador càmara
Una dona camina pel carrer en direcció a un caixer automàtic; a poca distància, un atracador que porta una navalla sembla estar esperant; la dona s’atura davant del contenidor i en treu res menys que 600 euros, amb aparença de confiança. De sobte l’atracador li surt de darrera d’on estava situat i li diu:
- Dóna’m els diners o et rebento!!
La dona es queda com a paralitzada, però li dóna els diners que té a la ma a l’atracador. L’atracador, un cop té els diners a la ma, fuig corrents rera una cantonada i desapareix.
Després, l’atracador és a casa seva i se li veu comptar els bitllets. Fa cara d’insatisfet i pensatiu. Mira unes factures que sembla tenir pendents, pren unes anotacions i fa una ganyota de fastig...
Història en narrador omniscent.
L’atracador somriu amb aires de fatxenda quan veu una dona caminar pel carrer en direcció a un caixer automàtic; l’espera se li fa tediosa. Observa amb atenció com la dona s’atura davant del contenidor i veu com treu res menys que 600 euros. De sobte, quan veu que la dona ja ha tret els calers, surt de darrera de la cantonada i li diu:
- Dóna’m els diners o et rebento.
Observa sàdicament com la dona es queda com a paralitzada i, malgrat això, ella li dóna els diners que té a la ma; un cop els té ja l’atracador, amb un gest de voluntat repentí, fuig corrents rera una cantonada, tement l’aparició de la policia, i desapareix.
Després, l’atracador ja és a casa seva i, sentint-se cansat, es posa a contar els bitllets. Insatisfet i pensatiu, es pregunta si en té prou amb el que ha robat, que tampoc és tot l’or del món que diguem. Mira les factures que té pendents i, veient després de fer unes anotacions que no en té prou com per pagar-les, amargat, fa una ganyota de fastig...
--------------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://lletra-perenne.fandom.com/ca
En narrador càmara, com si fós una càmara de debò, no es poden veure (sí podrien, com a màxim, deduir-se) els pensaments dels protagonistes; en aquesta càmara es poden veure paraules, descripcions de paisatges, accions...
En narrador omniscent, al contrari, el narrador pot explicar pensaments i pràcticament qualsevol cosa que passi en la història, pràcticament sense límits. (En narrador quasi omniscent el narrador es centra en el protagonista i explica els pensaments i detalls d'ell, però no explica els pensaments dels altres.).
Explicats aquests detalls, aquí van les dues històries semblants en narradors diferents.
Història en narrador càmara
Una dona camina pel carrer en direcció a un caixer automàtic; a poca distància, un atracador que porta una navalla sembla estar esperant; la dona s’atura davant del contenidor i en treu res menys que 600 euros, amb aparença de confiança. De sobte l’atracador li surt de darrera d’on estava situat i li diu:
- Dóna’m els diners o et rebento!!
La dona es queda com a paralitzada, però li dóna els diners que té a la ma a l’atracador. L’atracador, un cop té els diners a la ma, fuig corrents rera una cantonada i desapareix.
Després, l’atracador és a casa seva i se li veu comptar els bitllets. Fa cara d’insatisfet i pensatiu. Mira unes factures que sembla tenir pendents, pren unes anotacions i fa una ganyota de fastig...
Història en narrador omniscent.
L’atracador somriu amb aires de fatxenda quan veu una dona caminar pel carrer en direcció a un caixer automàtic; l’espera se li fa tediosa. Observa amb atenció com la dona s’atura davant del contenidor i veu com treu res menys que 600 euros. De sobte, quan veu que la dona ja ha tret els calers, surt de darrera de la cantonada i li diu:
- Dóna’m els diners o et rebento.
Observa sàdicament com la dona es queda com a paralitzada i, malgrat això, ella li dóna els diners que té a la ma; un cop els té ja l’atracador, amb un gest de voluntat repentí, fuig corrents rera una cantonada, tement l’aparició de la policia, i desapareix.
Després, l’atracador ja és a casa seva i, sentint-se cansat, es posa a contar els bitllets. Insatisfet i pensatiu, es pregunta si en té prou amb el que ha robat, que tampoc és tot l’or del món que diguem. Mira les factures que té pendents i, veient després de fer unes anotacions que no en té prou com per pagar-les, amargat, fa una ganyota de fastig...
--------------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://lletra-perenne.fandom.com/ca
Comentaris
-
Exercici d'estil.[Ofensiu]SrGarcia | 14-01-2021
Un bon exercici d'estil. És bonic veure els dos modes de narració, tan semblants i tan diferents.
També hi podria haver una narració en primera persona o dues: pot narrar una persona sensata o un tocar de l'ala.
Triar la veu narradora és difícil i bonic, tot el relat pot dependre d'això.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
5 Relats
14 Comentaris
843 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els seudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim seudònim i en aquest mateix en que ara em veieu.
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és "El Dorat"
El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne".
La meva web d'articles és diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a: http://lletra-perenne.fandom.com/ca
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és: http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne aquí: https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- Història d'un atractament en dos estils.
- Poesia sobre el final de la por del retorn de la en el seu cas mala gent del Racó Català i de Comunidad Umbría.
- Nasrim, la ciutat descrita com a perfecta.
- La gata Brenda, entre els seus dos (o tres) amos, amb qui li convé avenir-s'hi.
- L'optimisme vist dels meus ulls.