Histèresi (II)

Destaco, a continuació, l'atac que fa AS als revolucionaris, però no a les posicions polítiques pròpiament dites, sinó centrant-se només en les actuacions contra persones, les quals no haurien rebut un tractament penal adequat. Intenta fer veure que la revolució era quelcom insubstancial però recobert d'abundant violència inútil. Aquí caldria, potser, diferenciar entre la violència associada a la guerra civil en la qual van intervenir els països capitalistes, de la resta. No parla de la violència de la dreta. Cal tenir present que els altres, a qui, per altra banda, no defensa AS, sostenien una guerra interimperilista, cruelíssima per al russos.

Critica la repressió de L'esquerra amb raó. Jo crec que per comprendre l'activitat dels revolucionaris cal tenir present, també, la continua agressió als treballadors en la societat capitalista. I per dir-ho amb fets actuals: de qui són els morts en les guerres econòmiques tipus Iraq o els morts ofegats intentant entrar a Europa, o els morts de gana a l'Àfrica? No tenen un autor únic material i és cínicament lògic d'intentar rentar-se'n les mans. I fins i tot quan el tenen: els tirotejats amb pilotes de goma mentre estaven a l'aigua, tothom mira cap a una altra banda.
I si no s'entén això no es poden comprendre bé els excessos que senyala AS.

Posa la paraula "insectes" en boca de Lenin (que serien els que volem mantenir la societat anterior, feudal en transició al capitalisme) però crec que abusa de la paraula. Ja dic que la intenció era una altra i així es va veure: volien construir. Però les presses són dolentes.

Es refereix a tres etapes en la repressió massiva i senyala que només es parla de la dels anys 37 i 38 perquè afecta a L'esquerra. El desplaçament forçat de pobles al qual es referreix, essent dolent, no és similar al desplaçament forçat de poblacions, per exemple, africanes? De què parlem, sinó? Crec que no reixeix a embrutar la imatge de Lenin, malgrat que fa referència a una conversa amb Gorki sobre la repressió d'allò antisoviètic.

És que està molt bé demanar a L'esquerra un bon comportament però cal comparar-ho amb el que fan els governs de la burgesia. I la política sempre és molt dura.

En aquesta etimologia de la violència mai té en compte altres aspectes (potser no és cosa seva i ja fa prou amb fer la denúncia!) i intenta descriure-la com un element consubstancial que sorgeix fins i tot de la figura més important revolucionària. Però ignora que els revolucionaris actuen per a substituir una classe i exerceixen una violència de classe que de vegades és paral·lela a l'altra i que AS no hauria de desconèixer. Hi ha descontrol i el denuncia, hi ha sectarisme i el denuncia posant de relleu, per exemple, el procès de depuració dins de les files de la pròpia esquerra. Aquí vull tornar-li a donar-li la raó: si be pot ser comprensible que en un moment de decisions de tipus militar, en la política, en el qual hi ha un enfrontament amb tot l'arsenal, entre els representats de la burgesia i del proletariat, es preguin solucions dràstiques, a risc de desaparèixer, no és, tanmateix, comprensible en una època de creació de noves formes, no permetre la presència d'opcions diferents a la predominant. Per tant, la sorneguera referència d'AS a si tothom era un insecte, val aquí. Tot i que, algú, pot molestar com a insecte, però ser eficaç, també, com a tal insecte, polinitzant flors!

No és de rebut, doncs, ignorar tota la destrucció i violència que la burgesia havia dur a terme durant el segle XIX arreu del mon. De cap manera pot desconèixer els fets del propi tsarisme que ell intenta classificar d'una altra manera, no sé si com una cosa normal de la naturalesa, mentre que en canvi la violència de les classe de baix seria sense objecte i totalment premeditada i criminal. No vull afirmar que justificada en tots els casos. Què és justificat? No fer violència si es pot. El que és força negatiu és que la situació no es normalitzés un cop acabada la fase àlgida del conflicte.

És va normalitzar en part amb la NEP (nova política econòmica) que acontentava a la petita burgesia i pagesos més rics, però finalment van guanyar entre els revolucionaris els que van veure Que si volien mantenir l'estat instaurat, fos el que fos, calia emprendre una fuga endavant tot creant una indústria mecànica a quaksevol preu.

A qui li pot agradar l'arbitrarietat?A mi no. Però com podem criticar en aquests termes a qui va posar de genolls el sistema burgès? Tanmateix, no som aquí per tornar - li un: "i tu més!", perquè el que ens distingeix de debó, no és el "què", sinó la finalitat, el "per a què", cosa que AS no valora i per això fora d'aquest context, no deu fer, sinó empastifar.

No deixo de considerar una broma que algú, no se si AS o el traductor, digui que Bandera era un polític nacionalista ucranià. Bé, era més que això, era nacional socialista, pel que sembla i s'està repetint ara quan Ucraïna torna a l'actualitat i se sap, entre altres coses, que els franctiradors que van matar manifestants i policies eren els mateixos i no eren del govern.

Les atrocitats s'han de condemnar? Sí. Hi havia manca de garanties. Es generà un estat de denuncia ciutadana d'uns contra els altres. Calia que els desafectes poguessin opinar i col·laborar, també.

Arribats a aquest punt la pregunta és si coneguda aquesta denúncia, hagués fet trontollar el sistema, i jo crec que no, però potser hagués fet trontollar interessos específics.

I una altra pregunta: la crítica que fa AS, especialment dura en l'aspecte de paràlisi col·lectiva davant realitats evidents que no es volen veure, fa bo algun altre sistema? Jo crec que no.

Quin límit te la defensa del socialisme? Aquest seria el tema. Queda clar, però, que la suposada irracionalitat política dels comunistes no és certa. Hi ha uns interessos espuris però hi ha bàsicament una proposta política clara a assolir.

I torna a carregar contra Maiakovski: "i aquell que no canta amb nosaltres avui, està en contra de nosaltres" S'ha d'entendre que el poeta expressa la idea que ara el govern és del poble i cal donar-li tot el suport.