HIPNÒTIC

Acabo de llegir el teu poema i veritablement l'he trobat intens i penetrant.

M'agradat, no em predré tots els teus relats!

Gemma

Amb aquest canvi d'estil ens regales un poema que canta i balla al voltant d'un rostre, on l'aurora dibuixa ombres i desvetlla somnis. Sempre amb la teva perícia, la teva intuició d'allò que és poesia i d'allò que surt de dins del cor.
El rostre canta i balla al mateix ritme que les ones.
Molt bon poema, Núria

M'agrada molt el teu poema i aquest estil. T'inspires en una cara, que tot i ser-te desconeguda (suposo), amb els teus versos, sembla que retratis travessant la pell per anar directament fins l'anima.
Gràcies pel regal d'aquesta lectura i també per els teus comentaris.

un petò
Marta

Un poema preciós, senzill, trist, que parla des de dins.

Una abraçada,

Materile (Maria Teresa)

Un poema preciós, senzill, trist, que parla des de dins.

Una abraçada,

Materile (Maria Teresa)

ets massa amable amb mi per la valoració que fas dels meus poemes...

i a veure si és veritat, un dia que vagi a lleida t'ho comunico i ens veiem una estoneta

de moment , una abraçada d'agraïment
joan

Hi ha pells, cossos, cares que embriaguen. I aquest sembla el cas. Una pell senzilla, plena de tot el que necessita un gran poema. Retrat perfecte d'un sentiment a través d'un cos. Estic convençut que el cos que retrates és un mirall de l'ànima de l'autora. Una abraçada Núria.

Aleix

pogués llegir el poema , canviaria l'expressió trista del seu rostre per un altra de complaença.
Preciós, Núria !!!
Una carinyosa abraçada.

Nonna

hipnòtic el poema i la imatge que dibuixa

felicitats núria, com sempre genial

abraçades
joan