Helena

Un relat de: Lady_shalott

Et recordo
lentitud de moviments
viciats per somriures
quantes vagades
la carícia amb la teva pell
dits suaus i una olor especial
adreçant moviments
endolcies el rostre,
relaxa el braç, la mà
massa tensa massa tensa
la rosa exulta dolçament
per les cordes
sinuosa i latent
música de les nostres esferes
prem les rialles
així
fresques tibants
sospira amb el plor
molt bé
el gemec el vull agut
més agut
a frec del silenci
la por i l'angoixa
a la llàgrima escorxada,
pentina amb l'arc
els cristall espargits
com petits grans de sorra
consells que fugen a cau d'orella...

Vaig plorar
encara ara ploro
necessito la teva música
improvisant sons al desvari que no batega
les hores despunten
jo era molt nena
i la tinta besada als miralls aigualits
composant juntes
les vocals d'un nom
tres-centes partitures mai més oblidades
les llàgrimes han fet calç sota l'arbre
però com saber on cal plorar-te?
al mi agut, al re tres, al fa quatre ?
contesta si us plau
contesta ara.

Comentaris

  • ritme[Ofensiu]
    manel | 18-10-2006

    Estic amb la Gypsy, dama de Shalott, els teus poemes són inexplicables.
    Tens tota a la raó amb això de la percepció personal. Tu trauries comes en els meus poemes, jo n'hi posaria més en els teus, però no deixa que les imatges que és desprenen de les teves paraules són molt denses i sovint embriagadores, com una mena de febre fruit d'una malaltia inexplicable.

    Gràcies per llegir-me.
    Jo tampoc et coneixia,
    Et vaig llegint,

    uns petons!
    manel

  • Diga'm el teu nom[Ofensiu]
    gypsy | 19-09-2006


    si pots...


    Gràcies per aquest poema que guardaré com un tresor.

    gypsy

  • Quina lliçó[Ofensiu]
    gypsy | 19-09-2006 | Valoració: 10


    d'autodisciplina i control per obtenir la bellesa arrencada a un instrument estimat.
    Quant d'esforç mesurat en cada gest, en cada nota oïda sorgida d'un tresor de fusta angelical. Quanta emoció continguda per no plorar al sentir aquest grinyolar impossible entre dona i instrument.

    t'estimo!

    Els teus poemes són inexplicables.

    gypsy

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

88220 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson