Cercador
GERMANOR
Un relat de: Jordi Piqueras- Compartir:
No era fill dels meus pares, ni els seus pares eren els meus.
No era el meu germà gran. Ni tampoc petit.
No ens vam conèixer de petits. Ni vam compartir jocs ni joguines. No ens vam barallar com ho fan els germans.
El primer dia no ens vam fer gaire cas.
El segon ens vam reconèixer i vam somriure.
I des de llavors, sempre hi érem.
Fins que va arribar el dia que ens ho vam dir: No érem amics. Érem germans.
I un dia, els camins van deixar de coincidir. I tampoc els vam tornar a buscar.
El dia que es va acomiadar, no van caldre paraules.
El vaig pressentir i ell es va fer sentir.
Des de llavors, el penso, el sento, l’enyoro.
I escrivint-lo, encara hi és amb mi.
Perquè sempre serà el meu germà.
No era el meu germà gran. Ni tampoc petit.
No ens vam conèixer de petits. Ni vam compartir jocs ni joguines. No ens vam barallar com ho fan els germans.
El primer dia no ens vam fer gaire cas.
El segon ens vam reconèixer i vam somriure.
I des de llavors, sempre hi érem.
Fins que va arribar el dia que ens ho vam dir: No érem amics. Érem germans.
I un dia, els camins van deixar de coincidir. I tampoc els vam tornar a buscar.
El dia que es va acomiadar, no van caldre paraules.
El vaig pressentir i ell es va fer sentir.
Des de llavors, el penso, el sento, l’enyoro.
I escrivint-lo, encara hi és amb mi.
Perquè sempre serà el meu germà.
Comentaris
-
Benvinguda amistat[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 21-05-2026 | Valoració: 10
Bon dia, Jordi Piqueras:
Has escrit un text breu, senzill, però a la vegada transcendental. Al camí de la vida, és important trobar bons amics, per a què la soledat no sigui tant evident.
Trobar algú per compartir sense interès sexual, fer-se companyia, és més que bonic i també saludable a nivell mental.
Que l'amistat mai et falti a la teua vida, en totes les seues etapes.
Una forta abraçada,
Helena
