Germà, no em coneixes...

Un relat de: Anagnost

Germà, no em coneixes.
No saps jo qui sóc, ni falta que et fa.
Tampoc no saps res d'aquesta nissaga de gent cantelluda
que em té arrecerat,
la que em va engendrar fosc, hostil, adust,
del tot refractari a les coloraines
d'alegria amb què
vols reviscolar tots els meus silencis.
Tampoc jo et conec,
ni sé d'on arribes, ni quins són els déus
que han afaiçonat les teves certeses
i que han impregnat la teva substància
del demble i la jeia que amb tanta ufanor
davant meu ostentes.
Estic convençut, picallós com sóc, que no et faig el pes,
que em trobes mal rou i una mica sull,
tancat, mal d'haver
i desconfiat. En fi, molt illenc.
A la meva edat, és del tot inútil
que em vulguis salvar. Els vells déus i jo
ens donam l'esquena fa temps: ja no estic
per redempcions.
No m'esbalaeixis els dies que em queden encara per viure,
No em donis lliçons de com avorrir
vocables, paraules, termes, verbs i mots
amb què ens hem entès, els del meu llinatge, pels segles dels segles;
no em trenquis el punt de recolzament
en què la palanca de la meva estirp
m'alça cada dia fins a una acceptable forma d'existir,
digna, si més no. Ja m'està bé així.
Tingues pietat i oblida't de mi.
Queda't vora el mar, si és que et ve de gust,
aquí, al meu costat,
i deixa'm morir segons el meu to,
com un ca atupat, amb un rosegó
de pa i un glop d'aigua, però amb els ulls plens
de blau, i un amor
simple i primitiu per aquesta terra
que em desempenyora
de tots els pecats.

Comentaris

  • poc a afegir[Ofensiu]
    pacog | 21-10-2007 | Valoració: 10

    davant les teves paraules, Tota una declaració de principis... amb la contindència i la dolçor que s'espera davant un tema tant fàcilment manipulable.
    Impressiones Jaume.

  • I els mots[Ofensiu]
    RATUIX | 25-09-2007 | Valoració: 9

    van més enllà; Fan ritme, fan cadena, passen per via directa a l'emoció i arrosseguen en un viatge especial.
    Un escrit amb la personalitat pròpia i sòlida d'un escriptor amb una gran força.

  • ginebre | 25-09-2007 | Valoració: 10

    M'agrada, em trasbalsa, em fa pensar per una banda en el xoc de cultures. En una incomprensió profunda que ve de la química, de la física, de la part més bàsica de la matèria, en aquell punt crucial on es separen el oms del perers (de manera que l'om no farà peres, ni el perer guanyarà alçada).
    Però també em parles d'aquella certesa íntima del que un irrenunciablement ÉS. Allò que un és i transporta temps enllà amb una barreja d'orgull i submissió als orígens, al llegat antic, al mar, a la terra, a l'oxígen que li don vida.
    El títol és sublim, emociónant: "Germà (que m'ets proper, entranyable, fill de la mateixa terra, mare)
    no em coneixes...(no entres en mi, prens conclusions sense veure'm, em deixes de banda amb la teva aparent superioritat).

    L'he rellegit i rellegit, que bo déumeu:
    "Queda't vora el mar, si és que et ve de gust,
    aquí, al meu costat,
    i deixa'm morir segons el meu to,
    com un ca atupat, amb un rosegó
    de pa i un glop d'aigua, però amb els ulls plens
    de blau, i un amor
    simple i primitiu per aquesta terra
    que em desempenyora
    de tots els pecats."
    Li dius: queda't!
    És brutal, anagnost! Moltíssimes felicitats.
    I gràcies

  • No et conec, però et reconec![Ofensiu]
    Unaquimera | 07-09-2007 | Valoració: 10

    ... tots els nostres silencis... les nostres certeses... la nostra substància... compartides mercès a uns mots que ens apropen prou com per permetre'ns el luxe de gaudir de la sensació d'escurçar la distància física, d'enganyar l'ara i l'aquí individual.
    A pesar de què no et conec, company ( i amic si em fas llicència ), això em permet, no obstant, reconèixer-te!

    Em quedo vora el mar, que em ve de gust, aquí, al teu costat, amb els ulls plens de blau, i un amor simple i primitiu per aquesta terra nostra i les nostres paraules.

    T'envio una abraçada simple, però molt afectuosa, des de la meva platja,
    Unaquimera

  • la punyida de la raça[Ofensiu]
    foraxit | 04-09-2007 | Valoració: 10

    Que bé jaume! amb quina precissió i profund udol descrius el que som, i del que no podem escapar, com ens estavella cada color que no és dins la nostra paleta, M'agrada aquest llibertat mètrica i m'enriola aquesta irònica amargor

  • F. Arnau | 28-08-2007 | Valoració: 10

    Amic Jaume!
    Un esplèndid poema per començar el curs, després de la devallada estiuenca que comentaves al poema anterior "Dies d'estiu". M'agrada el to una mica burleta amb el què, el jo poètic, sembla dirigir-se a una espècie de predicador d'aquells que volen portar-te a l'hort (un frare? Ho dic per allò de germà...). Està molt ben aconseguit aquest posat irònic, i com sempre queda palesa la teua devoció per la terra, que tant estimes.
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • Acabo de tornar i ves què em trobo![Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 28-08-2007 | Valoració: 10

    Quan l'he llegit per primera vegada m'he quedat sorprès. Estava acostumat a identificar ràpidament la precisió i la mètrica de la majoria dels teus poemes. I d'entrada m'ha semblat que estàvem al davant d'un molt bon poema amb mètrica lliure.
    Però no ens podem limitar a llegir una vegada allò que llegim. Ho he fet, llavors, en veu alta i me n'he adonat del ritme intern del poema i que està construït tot ell, amagat sota forma de versificació lliure, a base de pentasíl·labs.
    Amic Anagnost, encara que no ho sembli, aquest poema és una cançó!
    Genial.

    Antoni

  • No sé què té....[Ofensiu]
    llamp! | 26-08-2007 | Valoració: 10

    el mallorquí que fa despertar la receptivitat. Ara mateix no et sabria dir com versa el poema, però haig de dir que pel vocabulari, l'estructura del poema i tot, tens una gràcia molt especial per escriure. Diuen que els mallorquins conserveu el català més antic. Potser és cert. Jo em considero una mena de marcià, vingut d'una gal.làxia llunyana, perquè em costa entendre moltes frases.

    Aplaudeixo la teva integritat i la teva gràcia... mallorquina. Salut!

  • Ostres...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 23-08-2007

    ha marxat ia pantalla i jo sense agrair-te la teva benvinguda! Gràcies, de debó que em va fer moltissima il.lusió.

  • Amb els anys...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 23-08-2007 | Valoració: 10

    ens adonem que les nostres vivències ens han donat forma, fins arribar allà on som ara. Pel camí, ja hem exclós aquella palla que ens molestava, i al final el que queda són els valors que volem seguir. Sembla ser que hi ha gent que això li costa d'entendre...
    Un poema clar i ple de sustància.
    Una abraçada

  • Sense pietat[Ofensiu]
    omega | 22-08-2007 | Valoració: 10

    Tingues pietat i oblida't de mi...NO T'OBLIDAREM MAI (la teva petjada és massa intensa)

  • Sí és cert...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-08-2007 | Valoració: 10

    ...una cosa són els pensaments que podem escriure sobre el paper i una altra que vinguen a donar-nos lliçons sobre uns déus i unes cultures que ja tenim oblidades o si més no avorrides, que em deixen amb la meva democràcia amb el respecte a les dones i amb sí és cert, deficiències de caràcter però segurs d'on trepitgem. Salutacions de Vicent.

Valoració mitja: 9.92

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Anagnost

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

75870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com