ganes de tú, dels teus petons, de les teues mans

Era un dia més, com qualsevol d’altre. Ella va eixir com cada dia, recordant l’únic encontre que havia tingut amb la persona que més havia estimat mai. Ho feia a tothora però havia arribat a la conclusió de que mai tornaria a topar-se amb la claror dels seus ulls, els ulls que li feien rebolcar totes les papallones a l’estomac.

Es van trobar. Es van trobar en el moment que menys s’ho esperaven. La va mirar i ella li va tornar la mirada. Els somriures tímids començaren a dibuixar-se. Tímids i picarescos. Es van arrimar i es feren dos petons, un per cada galta. La gent que els envoltava no se’n va adonar del que per a ells significaven aquells petons. No eren petons d’amics. Eren petons arrimats a la comissura dels llavis, petons humits i tendres, petons que desitjaven perdre’s a la boca de l’altre. La tensió augmentava i entre ells esclataven milers de xispes, un imà els atreia, desitjaven tocar-se, abrasar-se, fugir d’allí i de tots els que els envoltaven. Se’n van haver d’anar, per separat. Els costava separar-se però no podien quedar-se junts i menys rodejats de tota aquella gent que ben bé els coneixia.

Se'n va anar trista. Tenia moltes ganes d’ell però no podia satisfer-se. Va arribar a casa i va sentir un bip bip al seu mòbil. Era un missatge, d’ell. ‘’ Estic sol, vull veure’t. T’apeteix vindre?’’. Va anar.

Quan va arribar li va obrir la porta amb un gran somriure. Sabia que quan somreia ella es desfeia. No va trigar gaire gens en fer-li un petó. La va empentar contra la paret i es van fondre en un petó humit, càlid, desitjat. Van pujar dalt. Començaren a parlar però aviat la va callar amb un altre petó. Estava bé, li pareixia una bona manera de que la callaren, estupenda. Començaren a besar-se i les mans prengueren el control. Desesperades buscaven plaer. Despassaven botons i llevaven calces. Els regalaven petons per tot arreu, xuclades intenses. Eren sol l’un de l’altre. Besades per tot arreu, mirades intenses que demanaven guerra, respiracions accelerades amb sospirs continus. S’estremien. El cos d’un contra l’altre feia relliscar les seus pells que bullien. Estaven encesos, excitats, exaltats. Sentien els batecs del cor a punt d’eixir-se’n dels seus pits. Desenfrenats es donaven plaer, gaudint. Li encantava repassar cada centímetre del seu cos amb els dits, prémer-lo pels malucs contra ella, conduint-lo al seu plaer. Van arribar al límit. Van caure extasiats, cansats, rendits. I tornaren a començar.

Cada cop que es trobaven aprofitaven l'oportunitat al màxim. No volien deixar cap mena de cosa sense regalar-se no fos que no poguessen tornar a repetir. Mai sabien quan seria l'ultima vegada.